dijous, 18 de gener de 2018

Mekong: Laos (2)

                                                   Huay Xai, amb el Mekong al fons

 Huay Chai i Luang Namtha

Creuem amb bus el Friendship Bridge, pont omnipresent entre aquells països que utilitzen un riu per marcar una frontera, en aquest cas el mític i poderós Mekong entre Tailàndia i Laos. Els tràmits d'obtenció del visat laosià a l'arribada són força ràpids i àgils i ens l'estampen al passaport sense cap problema, previ pagament de 35 dòlars americans.

Huay Xai és la primera impressió que es té de Laos i no és per llençar coets, però diuen que la cosa millora.

Ens desviem una mica del curs del Mekong per anar fins a la vall de Luang Namtha i de passada ficar-nos dins una petita borrasca que amb una pluja fina però emprenyadora i temperatures més fresques del que imaginàvem trobar al tròpic, ens farà la guitza uns dies. A Luang Namtha gaudim d'aquesta bonica vall fent algunes caminades per les frondosa i densa jungla del parc nacional de Nam Ha i visitant alguns poblats dels diversos grups ètnics que composen aquesta part del territori laosià.

                                                   Mr Ket, un bon guia per la jungla

                                                  El Mekong a Luang Prabang

Luang Prabang

Després d'un parell de dies baixant pel riu Mekong enmig de paisatges impressionats i de llegenda arribem a Luang Prabang. Situada en una petita península a la confluència dels rius Mekong i Nam Khan i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 1995, Luang Prabang es ven a les guies turístiques com un recés místic i espiritual. Aparentment és així pels seus innombrables Wats (temples), la destacada colònia de monjos vestits amb túniques de color safrà que hi viuen o per les mansions amb aire colonial d'Indoxina escampades pel seu casc antic.
Ben d'hora de matinada, llargues files de monjos descalços realitzen el Binthabat a la llarga avinguda Sakkarin. Aquesta tradició budista, present a tot el sud-est asiàtic, consisteix a recórrer els carrers per demanar caritat en forma d'aliment que els fidels els ofereixen i dipositen als bols que cada monjo porta i que serà l'únic àpat del dia que faran.

                                                   Monjos practicant el Binthabat

Malauradament l'ambient místic fa temps que ha desaparegut. Multituds de turistes d'arreu, però majoritàriament sud-coreans i amb actituds gens respectuoses, envaeixen cada dia l'espai dels monjos, convertint la cerimònia en un espectacle de circ i carregant-se tot el misticisme que devia tenir temps enrere. És evident però, que als operadors turístics majoritaris i als que viuen del negoci ja els està bé tot plegat i tan els fa que la ciutat esdevingui un parc temàtic (en aquest cas dedicat al budisme) i que com ha passat en altres llocs del món (Venècia i Barcelona, només per posar dos exemples) el turisme de masses acabi arraconant i fent fora la població local per la pujada de preus de l'habitatge.
                                                                                              
                                                   Turistes poc respectuosos

Per desconnectar una mica de l'ambient urbà i de tanta massificació turística, sortim de Luang Prabang per anar a visitar durant un parell de dies un centre de recuperació d'elefants. Tradicionalment s'ha dit que Laos és la terra del milió d'elefants. Avui dia escassament en queden 800, aproximadament la meitat d'ells en captivitat. La finalitat del centre que visitem és donar una jubilació tranquil·la a aquests majestuosos animals, després d'una vida de treball i esforç en benefici dels seus propietaris.

                                                   Centre de recuperació d'elefants

Vang Vieng

De camí cap al sud fem una parada d'un parell de dies a Vang Vieng per explorar algunes de les moltes coves que hi ha pels seus voltants i gaudir del seu esbalaïdor entorn, en paraules de l'escriptor britànic Norman Lewis. Per les activitats d'aventura que s'hi poden practicar de dia i pel seu ambient de festa nocturna i turisme barat, Vang Vieng és una barreja entre Sort i Lloret de Mar. No fa gaires anys era parada obligatòria dels gap-year kids per emborratxar-se i drogar-se per pocs diners. La cosa havia arribat a tals extrems, que l'any 2011 almenys 25 joves occidentals van perdre-hi la vida amb infarts o amb caigudes i ofegaments practicant activitats de risc sota els efectes de les drogues i l'alcohol. Pressionades per algun govern occidental i a cop de decret i prohibicions, l'aposta de les autoritats locals és enfocar-ho cap a un turisme més disposat a gaudir de l'entorn i no tant dels locals de festa i disbauxa diària.


                                                   Paisatges fabulosos a Vang Vieng

Vientiane

Ens retrobem amb el Mekong a la tranquil·la i calmada Vientiane , la capital administrativa i econòmica del país. Ciutat de disseny modern i molt diferent a la resta de grans i caòtiques ciutats del sud d'Àsia, el seu passat colonial francès és fa palès en els cartells indicadors dels carrers o en forma d'entrepà de baguet. La seva vida transcorre sense presses a la riba del Mekong, sobretot a la sortida i la posta del sol, quan l'astre rei és una bola de foc perfecte sobre la línia de l'horitzó i s'imposarà o donarà pas a una agradable fresca nocturna depenent del moment del dia en què ens trobem.

                                                  Vientiane

A principis de l'any 1950 Norman Lewis, en un viatge per una Indoxina a les acaballes del domini colonial francès i just abans d'entrar a les convulsions i conflictes bèl·lics que la van arrasar posteriorment, escrivia a un dragón latente que “l'encant de Vientiane estriba en la vida i les costums de la seva gent. A menys que un sigui aficionat a l'arquitectura de pagodes, poca cosa més hi ha per veure”. Avui dia també són poques són les atraccions a visitar a Vientiane. Molt recomanable és la visit al COPE (Cooperative Orthoic & Prosthetic Enterprise), un centre dedicat a subministrar cames ortopèdiques, sistemes d'ajuda per caminar o cadires de rodes a la multitud d'amputats que hi ha pel país a causa de les bombes que van quedar per explotar, dels milions de tones que van ser llançades durant la guerra secreta que els nord-americans van protagonitzar a Laos de forma paral·lela a la del Vietnam. Diuen les estadístiques que a Laos s'hi van llençar més bombes que durant tota la II Guerra Mundial.

                                                        El COPE (Cooperative Orthoic & Prosthetic Enterprise)


L'altra parell de punts a no passar per alt són el Patuxai i el Pha That Luang. El primer és un enorme arc de triomf dedicat als caiguts a les guerres prerevolucionàries, d'estètica molt dubtosa i construït amb el ciment que als anys 60 els americans havien donat per construir un aeroport. El Pha That Luang, una estupa budista amb aparença de llançadora de coets com l'ha definit algú, és considerat el monument més important de Laos.

                                                        Estupa budista del Pha That Luang

diumenge, 7 de gener de 2018

Mekong, Laos (1)



Comunisme i budisme a Laos

Comunisme i budisme. La República Popular de Laos és un país de majoria budista amb un règim comunista a l'estil xinès, partit únic i una economia lliure de mercat. Tradicionalment la religió ha estat perseguida pel comunisme però actualment la seva pràctica és permesa. 
A Laos, cada matí a la sortida del sol, centenars de monjos budistes en fila realitzen el Binthabat. Aquesta tradició budista consisteix en recòrrer els carrers per demanar caritat en forma d'aliment que els fidels els ofereixen i dipositen a les escudelleres que cada monjo porta.

dilluns, 1 de gener de 2018

Sukhothai (Tailàndia)





De camí cap a Laos arribem a Sukhothai, al nord de Tailàndia,  que reuneix les restes arqueològiques de la capital del primer regne de Siam, dels segles XIII al XIV.
El Wat Mahathat és sens dubte el temple més important dels que es troben al recinte històric i el conformen diverses estupes i figures de Buda.
Fora del recinte s'hi troba un altre dels elements arqueològics més destacats, el Wat Si Chum, una inmensa estàtua de 15 metres d'un Buda assegut.

On our way to Laos, we arrive at Sukhothai, north of Thailand, with the archaeological remains of the capital of the first kingdom of Siam, from 13th to 14th centuries.
Wat Mahathat is undoubtedly the most important temple of those found on the historic site and is made up of several Buddha statues and figures.
Outside the site there is another of the most outstanding archaeological elements, Wat Si Chum, an immense 15-meter seated Buddha statue.