dilluns, 19 de setembre de 2016

Xerrada a les III Jornades Fotogràfiques de Platja d'Aro


El proper dissabte 1 d'octubre, des de la comoditat de la Masia Bas de Platja d'Aro, la fotografia serà el vehicle per viatjar per diferents indrets del món.                                                                                   
Més informació a: 
http://www.fotoplatjadaro.com/programa/dani-salva/dani-salva-cat                                                                      

El próximo sábado 1 de octubre, des de la comodidad de la Masia Bas de Platja d'Aro, la fotografía será el vehículo para viajar por distintos lugares del mundo. 

Más información en: 
http://www.fotoplatjadaro.com/programa/dani-salva/dani-salva-cat                                                                  

#platjadaro #costabrava #fotografia #photography #platjadaroturisme #jfpa,#fotoplatjadaro

dijous, 25 d’agost de 2016

Perú (i 3)






Santa Cruz
Camins polsos als peus de muntanyes punxegudes i perfectes.
Fills de l'imperi que reneguen de la seva grandesa.
Rius bramants, que es claven com agulles a la pell
després de dures jornades de trekking.
Històries de pishtacos i apus  sota nits infinitament estrellades.

diumenge, 14 d’agost de 2016

Perú (2)









Festes i celebracions del Perú


divendres, 5 d’agost de 2016

Perú (1)

                                   
                                   

Si l'any passat dèiem que el descens des de l'Altiplà andí fins a la costa del Pacífic a l'Equador era colossal, enguany la pujada de Lima a la serralada dels Andes tampoc desmereix l'apelatiu. Amb la diferència que passar del nivell de mar als 3000 metres d'alçada amb poques hores, et garanteix una marejada i una "pàjara" memorables. 




Poc recomanada per gent que pateix del cor la ruta que va de Huancayo a Cuzco, passant per Ayacucho i Abancay. Collades llargues i eternes, carreteres amb pas per un únic vehicle, sovint al límit del precipici i sense protecció. Només apta per viatgers curtits, informa la guia de viatges. El centre de l'Altiplà, territori convuls i violent als anys 80, amb la guerrilla maoista de Sendero Luminoso i l'exèrcit, torturant, violant i massacrant a parts iguals.




Ens assabentem que en alguns pobles de l'Altiplà Central celebren la festa del Yawar, lligant un còndor a l'esquena d'un toro per fer-los lluitar. La resistència dels pobles andins contra l'abús i l'ocupació dels conqueridors espanyols. La busquem per un parell de pobles però ens diuen que la celebració ha estat prohibida. Acabem en una cursa de braus, amb una tancat de troncs improvisat i on l'únic que corre és la cervesa, els aprenents de torero i la gent quan el brau s'escapa.


A la monumental Cuzco encara s'hi pot trobar l'únic membre de la família real inca que els conqueridors espanyols no van massacrar, per treure’n alguna moneda en previsió dels milers de turistes que en el futur havien de passar-hi i fotografiar-se amb ell a canvi d’una propina.




Segurament el final de la història, el de la massacrada indígena, s'hagués escrit exactament igual com va acabar sent. Era evident que quan els sanguinaris conquistadors espanyols, àvids d'or i riqueses van topar amb l'imperi inca, només era qüestió de temps que els primers acabessin aniquilant i sotmetent els inques. Els va facilitar la feina el fet que en aquell moment el Tahuantinsuyo, es trobés inmers en una guerra civil entre Atahualpa per una banda i Huàscar per l'altra, tots dos disputant-se el tron vacant que Huayna Capac havia deixat en morir. La llàstima va ser que, aprofitant la superioritat numèrica inca, la primera sang que es va vessar no fos la dels espanyols i que els Pizarro, Almagro i companyia no acabessin sacrificats a la pedra cerimonial dels magnífics temples inques, que ells mateixos van fer enderrocar en nom de la seva religió, per construir-hi catedrals i esglésies.


Passejant per les ruïnes de mida ciclop de Sacsayhuamán, un s'imagina els inques jugant al tetris amb pedres de tamany descomunal i fent-les encaixar totes.


Machu Pichu o la gallina dels ous d'or que contenen diamants. O així deu ser per les dues companyies privades de tren que hi operen,  cobrant preus abusius per portar turistes fins Aguas Calientes, als peus de les ruïnes. És clar que també s'hi pot arribar caminant, tot seguint el Camí Inca, però abans t'hauràs d'inscriure en una llista d'espera de mig any. 
Quina visió tan diferent, la del MachuPichu actual massificat de turistes, amb la que Hiram Bingham, el seu redescobridor, va tenir quan hi va arribar per primera vegada fa poc més de 100 anys. O la de les magnífiques imatges que el fotògraf Martín Chambi va fer als anys 20 del segle passat.


dimecres, 13 de juliol de 2016

Carros de Foc











CARROS DE FOC

Definició: volta circular al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, unint els 9 refugis que hi ha dins el parc.
Dates: del 3 al 6 de juliol del 2016
Punt d'inici i final: refugi Ernest Mallafré
Etapes: 4
Desnivell acumulat: 9.200 metres
Distància: 55 kms
Punt més elevat: coll de Contraix 2.745 metres
1a etapa: refugi Ernest Mallafré - refugi d'Amitges. Temps total 1 hora i 30 minuts
2a etapa: refugi d'Amitges - refugi Ventosa i Calvell. Temps total 9 hores
3a etapa: refugi Ventosa i Calvell - refugi Josep Mª Blanc. Temps total 12 hores
4a etapa: refugi Josep Mª Blanc - refugi Ernest Mallafré. Temps total 3 hores i 30 minuts

dimecres, 9 de març de 2016

Tràiler Colòmbia i Equador


Aquest divendres 11 de març a les 22 al Teatre el Mundial de la Bisbal d'Empordà.