dimecres, 18 de febrer de 2015

Bhimsen






Diu el tòpic que a Nepal en general i a la vall de Katmandú en particular, el culte als déus i criatures divines és quelcom molt present en el dia a dia de les seves gents; a qualsevol racó i moment el viatger pot ensopegar amb algun altar, estàtua, imatge, cerimònia o acte dedicat a la divinitat corresponent.

Per la comunitat newar nepalí, Bhimsen és el déu del comerç i els negocis.  Durant el novè dia del calendari llunar del mes d'agost, a Patan, una de les ciutats medievals de la vall de Katmandú se celebra un festival dedicat a Bhimsen. Just abans de la posta del sol i quan els darrers turistes ja han retornat als seus hotels del Thamel, la monumental plaça Durbar de Patan s'omple de fidels i devots que es congreguen davant de la pagoda de tres pisos que allotja la imatge de la divinitat. Quantitats ingents d'encens són cremades als voltants del temple per tal que el seu aroma arribi fins a la cambra divina. Quan la forta olor ho impregna tot i el fum asfixiant no deixa obrir els ulls i veure amb claredat, la talla de fusta de l'ídol es treu enmig d'una gran estampida i una multitud embogida. La imatge vermella és portada fins a un carro daurat que fa les funcions de palanquí; amb l'ajuda de dues gegantines canyes de bambú és passejada per la ciutat. La processó comença a ritme de timbals i fanfàrria, els agents de policia s'obliden de la seva funció de contenir les masses; tothom pretén acostar-s'hi per tocar la figura. Empentes i cops de colze hi són garantits; la prosperitat del negoci i el bon devenir estan en joc. La festa acaba a la mitjanit quan Bhimsen és tornat al temple.

dimecres, 4 de febrer de 2015

La pedra, la religió i el fusell

foto 1

Diuen que si vas al bosc a buscar bolets i et trobes un rellotge d'or també l'agafis. Amb fotografia de viatges també s'ha de fer el mateix. M'explico, viatjant per fer fotografies, quan s'arriba a un lloc desconegut, abans de començar a fer anar l'obturador de la càmera com un boig, és recomanable voltar i familiaritzar-se amb l'espai que volem retratar; estudiar la trajectòria del sol al llarg del dia, preveure com incidirà la llum al matí d'hora i al capvespre (els millors moments per fer fotografies); veure què hi passa i si es donen situacions que puguin ser interessants; buscar els millors punts de vista per obtenir millors enquadraments... No obstant això, sempre s'ha de tenir la càmera a punt (al coll i amb l'exposició correcta) per si de sobte passa quelcom especial. Recentment, en un viatge a Jerusalem, acabat de posar els peus per primera vegada a l'esplanada que hi ha davant del Mur de les Lamentacions i intentant familiaritzar-me (per no parlar de la impressió que causa ser davant d'allò que tantes vegades s'ha vist en imatges o per la televisió) amb el lloc per tal de fotografiar-lo més tard, una escena em va cridar l'atenció. Una escena d'aquelles que t'acceleren el pols, resumeixen i simbolitzen què està passant en aquesta ciutat. Una escena que no era fàcil que es tornés a repetir un altre dia. Un jueu ultraortodox amb un soldat a cada costat, tots tres resant i pregant davant del Mur. La pedra, la religió i el fusell. 
L'objectiu fix de 28 mm que portava muntat m'obligava a acostar-m'hi però hi havia el risc que la situació s'esfumés abans de ser-hi més a prop. Vaig disparar una primera imatge (foto 1) des d'allà on era per assegurar-ne almenys una. Més calmat, m'hi vaig acostar per intentar millorar la primera. 


foto 2

foto 3

foto 4


Les següents (fotos 2, 3 i 4) en són el resultat; a totes tres hi ha alguna cosa que em molesta o em distreu. A la segona i a la tercera respectivament, m'hi sobren el senyor que apareix de cara i el que està assegut. A la quarta, el soldat de la dreta ja s'ha girat i personalment crec que no té la mateixa força que si no ho hagués fet. La solució passa per retallar a l'ordinador amb l'eina per reenquadrar (mantenint les proporcions) amb Lightroom. 
A les fotos 2 i 3 em molesten els dos senyors esmentats que se sobreposen amb els soldats i es fan difícil de retallar sense emportar-me un tall de cada militar; em decanto per la foto 4, eliminant (retallant) el soldat de la dreta i deixo la imatge amb el jueu ultraortodox i un únic soldat (foto 5). 

foto 5
Tot i això i com que reenquadrar és una cosa molt subjectiva s'accepten altres idees i punts de vista diferents...