dimarts, 22 de desembre de 2015

Taller Dar Mari










¡Ya de vuelta! Gracias a todos, Rosa, Cristina, Melchor, Noe, Juan, Félix y Dani por esta semana. Quedan momentos muy emotivos que guardaremos siempre en la memoria...Cuando en lugar de fidelizar clientes, hacemos amigos, es que vamos por la buena vía.
Esperamos haberos contagiado parte de nuestro amor por el Sur de Marruecos al mismo tiempo que todos hemos aprendido sobre fotografía. En el álbum "Viaje fotográfico en Merzouga" tenéis las mejores fotos que hemos seleccionado.
Agradecer a Dani Salvà tanto la excelente labor pedagoga como su total dedicación. Ha sido además de un gran profesor, un miembro más del grupo.
No queremos olvidarnos de quienes dieron lugar a este Proyecto y nos han acogido haciéndonos sentir parte de su familia durante una semana. Moha, Fátima, gracias.
Sólo deciros que si volvéis a pasar por Merzouga, Dar Mari es vuestra casa.
Bislama
Text: Fermí Quero
Fotos: Dani Salvà

dilluns, 28 de setembre de 2015

dilluns, 31 d’agost de 2015

Shuto Orizari al Visa OFF


Des del passat 29 d'agost i fins el 12 de setembre, a Perpinyà es celebra el festival de fotoperiodisme Visa Pour l'Image. Malgrat el nom mal escrit, al Visa OFF, la secció no oficial i paral.lela, hi trobareu exposat el meu treball "Shuto Orizari" al SALON DE COIFFURE RACINE CARRE (adreça 8 Place André Grétry), l'horari és de dimarts a dissabte de 10h del matí a 19h de la tarda.

divendres, 21 d’agost de 2015

Chimborazo








Començàvem a creure que aquesta espina dorsal de drac amb què algú havia comparat l'Avinguda dels Volcans de l'Equador no existia. A Colòmbia no havíem fet l'esforç d'acostar-nos al nevado Ruíz (el d'aquella nena atrapada, amb aigua i fang fins a la barbeta i agonitzant per l'erupció que va fer baixar una allau de fang els anys 80) preveient un empatx volcànic a l'Equador.

Haver seguit un tram de la processó de la Virgen de las Nieves o encendre algun ciri a la parròquia de la Unión no havia servit de gaire. No es veia cap volcà enlloc.



Quatre dies abans d'erupcionar havíem pujat fins a la glacera i dormit als peus del Cotopaxi (5.897m) però sempre es veia tapat. El Tungurahua (5.023m) des de Baños jugava a fet i amagar darrera els núvols. El Altar (5.319m) tampoc es deixava veure. El Sangai (5.300 m) quedava fora del nostre abast. Només els Illiniza (5.24m) es veien una mica, encara que de massa lluny. Primers efectes del Niño per uns; la "nube de ceniza botada" del sempre actiu Tungurahua primer i el Cotopaxi després, segons uns altres; el canvi climàtic per la majoria.

Ens havíem fet a la idea que marxaríem del país sense gaudir plenament de cap volcà, fins que una finestra de bon temps ens ha permès gaudir de l'imponent Chimborazo (6.310m), la muntanya més propera al sol pel seu emplaçament a tocar de la línia de l'ecuador.






Baltazar Ushka, un home menut amb una força inversament proporcional a la seva alçada. Amb 71 anys és l'últim geler del Chimborazo. Amb 15 anys va començar a pujar a la glacera per aprendre l'ofici d'arrencar blocs de gel al gegant per vendre'ls al mercat de Riobamba i conservar el menjar o fer-ne gelats i refrescos. Fins no fa gaire hi pujava amb en Juan i en Gregorio, els seus germans; avui dia ho fa sol, amb l'única companyia dels burros que utilitza per carregar els blocs, de 40 o 50 kgs cada un i que vendrà per uns pocs dòlars.

---------------------------------------------

La caiguda del pàram andí a l'exuberància tropical de la costa pacífica i final del viatge és colossal.

dilluns, 10 d’agost de 2015

Panamericana

Ipiales: típic poble fronterer de mala mort, situat al costat colombià de la frontera amb l'Equador i del qual no hi ha imatges per il.lustrar aquesta entrada.
Conversa amb el conductor que ens porta fins a l'oficina de tràmits aduaners:
- cuantos habitantes tiene Ipiales?
- 15 millones, señor!!
- 15 mil querrá decir...
- eso, 15 millones!!
- ...estamos dando mucho rodeo, no?
- claro!! El centro a esta hora está muy transitado.
- ya, con tantos millones de habitantes.

                                                                                    
Macondo: poble imaginari on transcorre la novela Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, en el  seu moment inspirat en Colòmbia i que segons Mario Benedetti simbolitza tota l'Amèrica Llatina.


Globalització: que en llocs tan distants com l'Àsia Central, el Marroc o els Andes al llarg dels segles s'hi hagin celebrat i s'hi continuin celebrant mercats de bestiar i tot funcioni exactament igual.

Gallera: lloc no apte pels amants dels drets dels animals i on s'hi porten a terme lluites de galls, a mort i en les quals s'hi aposten importants sumes de diners.

Cementiri indígena (Otavalo, Ecuador), a primera hora del matí, els dilluns i els dijous els familiars dels difunts s'hi adrecen amb els plats i menjars preferits per aquests per dipositar-los a la tomba i que en gaudeixin.


Quito: capital de l'Equador, d'estil colonial i on s'aconsella agafar-s'ho amb calma abans de fer qualsevol esforç.

dimarts, 28 de juliol de 2015

Colòmbia






Aires andins al sud de Colòmbia, abans de creuar la frontera cap a l'Equador, seguint la Panamericana.

dijous, 30 d’abril de 2015

Terratrèmol del Nepal




Comparant les fotografies fetes l'any passat al Nepal amb el vídeo de la NBC, fet després del terratrèmol, aquestes són algunes de les destrosses materials.



Drone Films Bird's-Eye View of Nepal Quake Devastation
A day after Nepal's deadly earthquake, drone video shot by Kishor Rana captures devastation in Kathmandu from above. For more: http://nbcnews.to/1bLfa6S
Posted by NBC News on dilluns, 27 / abril / 2015

dijous, 19 de març de 2015

Vall del Ganges, Sikkim i la Vall de Katmandú al Mundial de la Bisbal


Trailer Índia Nepal from Dani Salvà on Vimeo.


Aquest divendres a les 22h al Mundial de la Bisbal d'Empordà, audiovisual sobre un viatge a l'Índia i el Nepal.

dimecres, 4 de març de 2015

Allahabad


Allahabad from Dani Salvà on Vimeo.

Properament al Mundial de la Bisbal d'Empordà.

dimecres, 18 de febrer de 2015

Bhimsen






Diu el tòpic que a Nepal en general i a la vall de Katmandú en particular, el culte als déus i criatures divines és quelcom molt present en el dia a dia de les seves gents; a qualsevol racó i moment el viatger pot ensopegar amb algun altar, estàtua, imatge, cerimònia o acte dedicat a la divinitat corresponent.

Per la comunitat newar nepalí, Bhimsen és el déu del comerç i els negocis.  Durant el novè dia del calendari llunar del mes d'agost, a Patan, una de les ciutats medievals de la vall de Katmandú se celebra un festival dedicat a Bhimsen. Just abans de la posta del sol i quan els darrers turistes ja han retornat als seus hotels del Thamel, la monumental plaça Durbar de Patan s'omple de fidels i devots que es congreguen davant de la pagoda de tres pisos que allotja la imatge de la divinitat. Quantitats ingents d'encens són cremades als voltants del temple per tal que el seu aroma arribi fins a la cambra divina. Quan la forta olor ho impregna tot i el fum asfixiant no deixa obrir els ulls i veure amb claredat, la talla de fusta de l'ídol es treu enmig d'una gran estampida i una multitud embogida. La imatge vermella és portada fins a un carro daurat que fa les funcions de palanquí; amb l'ajuda de dues gegantines canyes de bambú és passejada per la ciutat. La processó comença a ritme de timbals i fanfàrria, els agents de policia s'obliden de la seva funció de contenir les masses; tothom pretén acostar-s'hi per tocar la figura. Empentes i cops de colze hi són garantits; la prosperitat del negoci i el bon devenir estan en joc. La festa acaba a la mitjanit quan Bhimsen és tornat al temple.

dimecres, 4 de febrer de 2015

La pedra, la religió i el fusell

foto 1

Diuen que si vas al bosc a buscar bolets i et trobes un rellotge d'or també l'agafis. Amb fotografia de viatges també s'ha de fer el mateix. M'explico, viatjant per fer fotografies, quan s'arriba a un lloc desconegut, abans de començar a fer anar l'obturador de la càmera com un boig, és recomanable voltar i familiaritzar-se amb l'espai que volem retratar; estudiar la trajectòria del sol al llarg del dia, preveure com incidirà la llum al matí d'hora i al capvespre (els millors moments per fer fotografies); veure què hi passa i si es donen situacions que puguin ser interessants; buscar els millors punts de vista per obtenir millors enquadraments... No obstant això, sempre s'ha de tenir la càmera a punt (al coll i amb l'exposició correcta) per si de sobte passa quelcom especial. Recentment, en un viatge a Jerusalem, acabat de posar els peus per primera vegada a l'esplanada que hi ha davant del Mur de les Lamentacions i intentant familiaritzar-me (per no parlar de la impressió que causa ser davant d'allò que tantes vegades s'ha vist en imatges o per la televisió) amb el lloc per tal de fotografiar-lo més tard, una escena em va cridar l'atenció. Una escena d'aquelles que t'acceleren el pols, resumeixen i simbolitzen què està passant en aquesta ciutat. Una escena que no era fàcil que es tornés a repetir un altre dia. Un jueu ultraortodox amb un soldat a cada costat, tots tres resant i pregant davant del Mur. La pedra, la religió i el fusell. 
L'objectiu fix de 28 mm que portava muntat m'obligava a acostar-m'hi però hi havia el risc que la situació s'esfumés abans de ser-hi més a prop. Vaig disparar una primera imatge (foto 1) des d'allà on era per assegurar-ne almenys una. Més calmat, m'hi vaig acostar per intentar millorar la primera. 


foto 2

foto 3

foto 4


Les següents (fotos 2, 3 i 4) en són el resultat; a totes tres hi ha alguna cosa que em molesta o em distreu. A la segona i a la tercera respectivament, m'hi sobren el senyor que apareix de cara i el que està assegut. A la quarta, el soldat de la dreta ja s'ha girat i personalment crec que no té la mateixa força que si no ho hagués fet. La solució passa per retallar a l'ordinador amb l'eina per reenquadrar (mantenint les proporcions) amb Lightroom. 
A les fotos 2 i 3 em molesten els dos senyors esmentats que se sobreposen amb els soldats i es fan difícil de retallar sense emportar-me un tall de cada militar; em decanto per la foto 4, eliminant (retallant) el soldat de la dreta i deixo la imatge amb el jueu ultraortodox i un únic soldat (foto 5). 

foto 5
Tot i això i com que reenquadrar és una cosa molt subjectiva s'accepten altres idees i punts de vista diferents...