dimecres, 30 de juliol de 2014

Vall del Ganges

,



                                   



El poeta bengalí Rabindranath Tagore va descriure el Taj Mahal com "una llàgrima a la galta de l'eternitat".
Una genial i magnífica obra d'arquitectura que sobresurt entremig de muntanyes de deixalles humides o seques i putrefactes, olors nauseabundes d'orins, defecacions humanes i merda en general. Després de quatre viatges a l'Índia no podíem deixar d'aturar-nos a Agra per visitar el Taj Mahal. Abans, arribada a Delhi per impregnar-nos de la xafogosa calor indostànica, retornar un bitllet de 50 euros fals al seu legítim propietari i aguantar una sotregada d'estòmac per habituar-lo a les picantors gastronòmiques de la cuina índia.


Allahabad, una sorollosa i caòtica ciutat de la vall del Ganges, que cada dotze anys bat el rècord mundial de concentracions humanes per commemorar el Maha Kumbhamela a la confluència dels rius Ganges i Yamuna, allà on la mitologia hindú afirma que hi van caure algunes gotes del nèctar de la inmortalitat en la lluita entre els déus i els dimonis. Més de setanta milions de persones durant les tres setmanes que va durar el darrer, el 2013. Fora d'aquesta data, un lloc tranquil i agradable per impregnar-se del misticisme hindú.


Varanasi o Benarés.  Mark Twain afirmava d'ella que era "més antiga que la història, més antiga que les tradicions, més vella que les llegendes i el doble d'antiga que totes juntes". Centre neuràlgic de l'univers hinduista, allà on els rituals més íntims de la vida i la mort es mostren en públic. Onze anys d'ençà de la darrera visita, el Ganges no baixa tan ple com llavors; no es veuen restes humanes flotants provinents d'algun crematori o d'alguna inundació riu amunt. Rituals, ablucions i ofrenes a Dashashwamedh. Rodets de pel-lícula i fotografia analògica llavors, targetes de memòria i fotografia digital ara. Els temps i la tecnologia canvien però els rituals i els costums es mantenen immutables a Varanasi. Per més vegades que s'hi vagi la sotregada sensorial sempre és forta. Qui no hi ha posat els peus no pot afirmar que hagi estat a l'Índia.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Tour del Mont Blanc






Una muntanya (o més aviat un massís), tres països, set etapes, 160 quilòmetres recorreguts, 10.000 metres de desnivell positiu acumulats, paisatges infinits... Voltar el massís del Mont Blanc al ritme que marquen els peus i amb tot allò que necessites a l'esquena; jornades esgotadores, guanyant i perdent desnivells per un plat de sopa calenta al final de la jornada i un matalàs confortable en un dormitori compartit en un refugi acollidor; moments de patiment i d'esforç, de reflexió o de retrobament amb un mateix. Pura felicitat.