dilluns, 23 de desembre de 2013

Paisatges de tardor a l'Empordanet














Ara que acabem d'entrar a l'hivern, algunes imatges d'una tardor molt fotogènica a l'Empordanet.

dimecres, 18 de desembre de 2013

Finalista al Travel Photographer of the Year 2013



Tal com vaig prometre, publico les dues imatges que vaig presentar al Travel Photographer of the Year 2013 dins la categoria "monochromal" i que van resultar finalistes. Ambdues són de l'estiu passat a la Vall de Zanskar, al nord de l'Índia i realitzades no gaire lluny una de l'altra però captant dos moments molt diferents.

En qualsevol monestir budista, la sala principal de pregàries acostuma a ser tancada, encara que sempre hi ha algú disposat a obrir-la a canvi d'una petita aportació a la caixa de donacions. La fotografia me la vaig imaginar just en el moment en què el monjo que ens va obrir entrava. Com que no vaig tenir temps de mesurar la llum i enquadrar correctament vaig pensar que la faria quan sortíssim. Sortint em vaig avançar per situar-me allà on tenia previst, però quina va ser la meva sorpresa quan el monjo va fer mitja volta per tornar a dins i fer una becaina. Malgrat la tempesta que s'acostava i els cinc quilòmetres a peu fins a la guesthouse on ens allotjàvem, vam decidir esperar-nos que el desitjat personatge sortís, perquè estava clar que la fotografia sense cap figura humana no tenia la mateixa força. El monjo però, amarat d'aquella calma eterna que es respira a les valls budistes de l'Himàlaia, no tenia res més a fer i la becaina va passar a son profund malgrat les entrades, passejades sorolloses i escurades de gola, per veure si sortia (més tard ja vam deixar una penjoll amb una imatge del Dalai Lama en un coll de muntanya a mode d'ofrena, no fos cas que alguna divinitat tibetana s'hagués ofès i el nostre karma hagués quedat ressentit amb aquella mala acció per aconseguir una foto). Tant tant va acabar sortint per veure qui era el pesat que l'havia despertat i tornar a entrar per continuar dormint, donant-me temps per fer tres o quatre fotografies mentre em deixava anar algun renec intraduïble.  No cal dir que per aquella foto ens vam acabar mullant tornant cap a Padum.

L'altre, la vaig fer durant la celebració d'una boda a Padum. Les bodes tibetanes solen durar dies i en elles es reuneix molta gent que canta, balla i sobretot beu molt de chang, una cervesa local i típica de les cultures de l'Himàlaia. En aquest cas es tractava de l'acomiadament de la núvia abans d'enviar-la al poble del nuvi. Un dels convidats li va llegir uns mantres budistes mentre ella no parava de bramar per la seva  imminent marxa del poble.

divendres, 6 de desembre de 2013

Ulldeter i Coma de Vaca





Primera sortida de la temporada. Neu potable...