dilluns, 26 d’agost de 2013

Pakindistan (i 6)







Un sentiment de nostàlgia m'envaeix.  Desconec si per haver tornat a Ladakh al cap de deu anys, per la flaire de tardor que comencen a fer aquestes valls o perquè ja ha arribat l'hora de tornar. Potser una mica tot. 
 
Encara ens queda algun dia abans de tornar cap a Delhi. Lloguem una Royal Enfield i anem a passar un parell de dies a Chemrey, un poblet  tranquil, situat en un vall paral.lela a la de l'Indo i amb un dels gompas més bonics que hem vist per aquestes terres. No hi ha allotjament per dormir i ho acabem fent en una casa particular. La nit és freda i el terra dur, però dormir sota la protecció del gompa i despertar-se al matí amb els mantres budistes dels nens de l'escola  ho compensa tot.
 
Arribar a la capital índia amb el vol Leh-Delhi és una bufetada d'humitat i un impacte pels sentits només sortir de l'avió.  Corbs, vaques sagrades, porcs, monos i rates competint per guanyar-se el jornal,  com si d'una fàbula es tractés; conductors de rickshaws i estafadors de qualsevol mena disposats a deixar-te sense cap rúpia; bafarades de paan i merda a parts iguals; ventiladors a tot drap; parades de menjar especiat a cada cantonada; grapats de gent de qualsevol raça i color... Creuar l'Himàlaia  en poc més d'una hora per caure de cop a l'Índia pura i dura. De les fresques i relaxades terres altes al tròpic, sense deixar temps al cos per assimilar-ho.
 
"First time in India, sir?"
Una pregunta amb trampa que et formulen sovint. Encara que pugui semblar una mica exagerat, es tracta de respondre que és la teva 12a o 15a vegada; almenys així es tallen una mica a l'hora d'intentar-te estafar. Si dius que és la primera vegada ja has begut oli i corres el risc  de trobar-te, sense saber ben bé com, en alguna agència de viatges, botiga de souvenirs o qualsevol altre lloc a punt de pagar una fortuna per un elefant amb dues trompes.
 
En fi, que després de gairebé un parell de mesos voltant pel subcontinent, tornem cap a casa.
 

diumenge, 11 d’agost de 2013

Pakindistan (5)







                                   




Zanskar i Ladakh
Banderes d'oració budistes que drapegen al vent i una campaneta que dringa. Per la vall de Zanskar puja una tempesta de pols mentre uns núvols amenaçadors anuncien pluja. Un monjo aliè a l'espectacle dormiteja a la sala d'oracions del temple. A vista d'àguila des del gompa ens sentim protegits i a recer quan descarrega el xàfec.

No és fàcil ni còmode arribar a la vall de Zanskar, d'aquí el seu encant. Si es vol fer sobre quatre rodes no hi ha altre remei que fer-ho a través d'una pista infernal (per no dir de merda) plena de pedres, forats, rebotit deu hores dins un 4x4 amb les rodes recautxutades i superant el Pensi La de 4401 metres (amb "pàjara" inclosa per l'altura. Tradicionalment (i encara avui) a Zanskar s'hi ha entrat o sortit a peu. A l'estiu per qualsevol de les múltiples rutes de trekking, en qualsevol direcció. A l'hivern per l'única via possible, el llit gelat del riu Zanskar. Endinsar-te pel territori de l'esquiu lleopard de les neus és fer-ho per un món de roca i pedra, de paisatges magnífics, de grans alçades, on l'oxigen escasseja i de poblets aïllats i remots, on el ritme de la vida transcorre a poc a poc i sense presses.