dilluns, 29 de juliol de 2013

Pakindistan (4)






Caixmir
Deixem Srinagar i la Vall del Caixmir per enfilar cap a Kargil abans de baixar per la vall de Zanskar. Canviem les mesquites musulmanes pels gompas tibetans, les pregàries pels mantres, el chai pel tsampa i les fertils valls del Caixmir per les austeres de Zanskar i Ladakh

dimecres, 24 de juliol de 2013

Pakindistan (3)




                                   

Pakistan Zindabad

No fa falta ser un analista polític per adonar-se que el Pakistan és un país que avança cap al col·lapse. La llista de problemes socials i econòmics és interminable. El sistema polític sempre és a punt de fer fallida; l’educació universal i els drets de les dones no estan garantits; grups islamistes radicals molt perillosos sempre influint en l’agenda política; on la gent porta un arma com aquell que porta un paraigua perquè no hi ha seguretat; amb  zones del país on els forasters no hi poden ni posar els peus i amb una imatge a nivell internacional pèssima i sempre relacionada amb el terrorisme
 “D’on vens?”, “Quina és la imatge que donen del Pakistan els mitjans de comunicació internacionals?” I “Per quin motiu has vingut?” Tres preguntes que constantment et veus obligat a respondre. Una cara de preocupació i resignació se’ls dibuixa quan els expliques que a l’exterior, la paraula Pakistan és sinònim de terrorisme i de talibans. Potser és per això que la gent s’esforça al màxim per fer-te sentir bé. La garantia de que no passarà res, no la tens mai. La possibilitat de trobar-te en el lloc que no toca en el moment menys adequat sempre hi és però són els pakistanesos els primers que es preocupen per la teva seguretat. Al Pakistan he descobert que la paraula hospitalitat encara conserva el seu autèntic significat. No és gens estrany que algú t’ofereixi menjar i beure, casa seva per dormir-hi o el propi llit perquè hi descansis una estona. I sense esperar-ne res a canvi. Un dels darrers dies vaig assistir a un petit festival sufí als afores de Lahore. Fou la gent d’allà la que de cap manera em va deixar tornar a la ciutat amb la moto  del “fixer” perquè s’havia fet tard i fer-ho de nit no és gens recomanable en aquest país. Ells mateixos em van buscar un lloc on passar la nit.

Per tot això, és una llàstima que el Pakistan no sigui capaç de solucionar els seus problemes i sortir d’aquesta espiral negativa en la qual està immers el país des del moment de la partició amb l’Índia.

Pakistan Zindabad significa “llarga vida al Pakistan”.

dimarts, 16 de juliol de 2013

Pakindistan (2)







Multan

Diu la llegenda que Multan és el lloc més calorós de Pakistan perquè Shams Tabrez, un sant del segle XIII que hi va viure, va acostar el sol fins allà on era per tenir més escalfor.
Fa un parell d’horetes que dormo o ho intento. El soroll del ventilador i l’aparell d’aire condicionat, els constants talls de llum que fan pujar la temperatura i sobretot la humitat de l’habitació fins a límits insuportables no m’ho posen fàcil.  Quan per fi començo a somiar amb platges paradisíaques de clima temperat sona el telèfon.
-Yes?
-From reception, Sir. Coming for security interview, please.
- .... ok, just two minutes...
Em malfio però no em queda altra opció. Agafo les coses de valor per si algú aprofités per entrar quan jo surti. Baixo les escales amb el cor accelerat.
-El senyor Danyal Salva?
-Jo mateix. Hi ha algun problema?
-Espero que no.  Motiu de la visita?
-Turisme.
-Al seu visat hi posa ”visita familiar”.
-Deu ser un error del consolat de Barcelona. El senyor cònsol em va entrevistar i li vaig explicar clarament quins eren el motius de la meva viatge. Cregui’m, no tinc cap familiar a Pakistan.
-Abans de venir a Multan, per on ha passat?
-Vaig arribar a Islamabad fa cinc dies i d’allà em vaig dirigir a Faisalabad a visitar un amic pakistanès. He passat el cap de setmana a casa seva.
-Em pot dir on han estat?
-Sí, m’ha ensenyat la ciutat i l’empresa tèxtil del seu pare.
-Em pot escriure el seu nom, telèfon i el nom de l’empresa?
-Si, senyor.
-Quin serà el seu itinerari previst després de Multan?
-Tenia pensat anar a Peshawar però la situació actual no ho fa gens aconsellable, per tant em dirigiré a Lahore abans de passar a l’Índia per trobar-me amb la meva companya?
-És índia ella?
-No senyor, és espanyola i ens hem de trobar a Delhi.
-Em podria dir el seu número de telèfon?
-No disposo de telèfon al Pakistan.
-Moltes gràcies. Em dic Zahir i aquest és el meu número on em pot trobar si té qualsevol problema mentre visita el nostre país. Li desitjo una bona visita al Pakistan. Bona nit.
-Gràcies senyor.


Lahore


Només d’arribar a Lahore molts records em venen a la memòria pels bons moments que hi vam passar amb la Irene. Vaig directe a la  Regale Internet Inn Guesthouse però de seguida em queda clar que el lloc ja no és el què havia estat. Es veu deixat, hi ha pocs viatgers, l’incombustible Malik ja no corre per aquí. La competència per captar els pocs motxillers que venen a Lahore és ferotge i no tarden a oferir-me un millor allotjament per poques rúpies més. No m’ho penso i decideixo canviar de lloc. Segones parts mai han sortit bé.

divendres, 12 de juliol de 2013