dissabte, 29 de juny de 2013

Blanc i negre digital

A continuació una breu explicació de com treballar el blanc i negre en fotografia digital mitjançant l'exemple de dues imatges recents del projecte "rural".          
                   
                                    
                                         El resultat final

Els passos són senzills i breus i el procés s'ha realitzat tot amb el programa Lightroom. En el moment de fer la imatge amb la càmera s'han de tenir en compte tres aspectes:
- La fotografia es farà amb color.
- Disparar en format RAW (arxiu original en brut)  i no JPG (arxiu comprimit), per tal de disposar del màxim d'informació possible.
- Procurar que l'histograma (la distribució dels píxels) quedi com més a la dreta millor però sense arribar a rebentar els blancs.

                                     
                                                       Les dues imatges originals

Un cop importada la fotografia a Lightroom els passos seran els següents:
1- escollir el balanç de blancs que més ens agradi.
2- si l'exposició no és del tot correcte, desplaçarem el comandament d'exposició fins que aquesta quedi al nostre gust. A la dreta per sobreexposar i  a l'esquerra per subexposar.
3- mirar que les altes llums i les ombres estiguin correctes.
4- passar la imatge a blanc i negre.

                                     

5- donar una lleugera forma de "S"  oberta i allargada a la corva de tons mitjançant els tons clars i els foscos.
6- amb el pinzell d'ajustament pintarem per sobreexposar o subexposar aquelles parts de la imatge que ens interessi aclarir o enfosquir, deixant el tamany del pinzell segons la zona a treballar i el flux al voltant del 20.
7- contrastar-la una mica amb el comandament "negres".
8- vinyetar-la o tancar-la amb l'eina "ressaltar prioritat".
9- fer una repassada final als punts 2, 3, 5, 6 i 7 per tal que quedi al punt que més ens interessi.

                                     

I finalment exportar-la en format JPG  i donant-li un enfoc per pantalla  estàndar, si és per enviar-la per correu, penjar-la al Facebook, Blog... O bé per paper i amb una quantitat estàndar també, si és per imprimir-la.


dijous, 13 de juny de 2013

Empordà rural







Tot i que diuen que una imatge sempre val més que mil paraules no està mai de més saber ajuntar quatre paraules amb una mica de gràcia. A Factoria de Lletres fan uns cursos de narrativa molt recomanables per tots aquells que tinguin interès en la narrativa creativa. El text que ve a continuació és l'escrit final que vaig fer pel taller de narrativa de viatges. Les imatges amb les quals em vaig inspirar per escriure el text són les que recentment Edicions Sidillà ha publicat en forma de postals amb Codi QR.

Un pastor amb aires de general marcant el pas d’una ramat d’ovelles aixecant la pols d’una primavera sense pluja. El sol baix en l’horitzó allarga les ombres i torra els colors. Cau la tarda i en Lluís i el seu petit exèrcit d’infanteria tornen cap al corral. L’esquema temporal és molt senzill per ell, tot gira al voltant de l’instint d’alimentació dels animals. La paraula vacances no forma part del diccionari de cap pastor i tots els dies de l’any són semblants. Plogui, nevi o faci fred, s’ha de sortir a engegar el bestiar. No hi ha treva. El divendres al matí li serveix per trencar la rutina i baixar a mercat a la Bisbal. Allà, sota les Voltes es reuneixen (cada vegada menys) els pagesos dels voltants per fer-la petar, negociar o mirar d’arreglar el món. Llunyans queden aquells dies de la meva infantesa, amb una mà agafat a la de l’avi i a l’altre aguantant una sara acabada de comprar a can Font, envoltat d’aquella petita multitud d’homes de veu atronadora, amplificada pel sostre de les voltes i barrejada amb el trànsit de la carretera.
 Al camp sota l’ombra retallada d’una olivera centenària es lamenta de les dificultats d’aquesta vida i les traves econòmiques i burocràtiques imposades pel govern sota el dictat de Brussel·les. No se sorprèn que el jovent no vulgui fer aquesta feina i que cada vegada sigui més difícil trobar gent que s’hi vulgui dedicar. Els pastors els haurem d’anar a buscar a fora, conclou.

Tarda càlida de finals d’estiu, el dia es comença a escurçar. Un hortolà jubilat amb el rasclet a l’esquena tornant de pentinar l’olivar, netejar-lo, deixar-ho tot a punt per abastar les olives quan sigui el moment a la tardor, sempre segons el ritme marcat per la tramuntana. Amb ajuda d’una canya ben llarga i una xarxa estesa a terra per recollir s’aniran purgant les branques per fer caure les olives, només acompanyats de la calma i l’infinit paisatge empordanès. De l’olivera a la cooperativa per fer-ne oli per passar l’any. Al migdia descans per anar a dinar al local social de poble. Un guisat de vedella preparat per la mestressa, postres de músic i un cafè abans de tornar-hi. Busco en Jaume al bar però ja no hi és. No costa imaginar on el trobaré.
Al vespre em fa pujar a casa seva i m’explica la història de la seva família. Anades i vingudes del pare a França per evitar la guerra. Records de columnes de refugiats derrotats passant per Espolla amb el coll de Banyuls a la vista, com una platja avistada per un nàufrag agonitzant després de dies a la deriva aferrat a un tros de fusta. Nostàlgia de joventut, trajectes amb bicicleta fins a Maçanet de Cabrenys. Partits de futbol el diumenge al matí i aplecs de sardanes a la tarda.

Família, amics, coneguts, tothom és benvingut per veimar aquests dies. El sol encara apreta i la jornada s’inicia d’hora, aprofitant la fresca matinal. Galledes, tisores de podar, rialles i un porró de vi a l’ombra. Es comença per un cap de vinya i es puja poc a poc, sense pressa però sense parar. Amb una mà s’aguanta el penjoll i amb l’altre es talla del cep per deixar-lo suaument a la galleda. Anades i vingudes per omplir el remolc. Quan aquest és ple es porta a la tina a premsar.
Mosquits de celler en suspensió al voltant d’una bombeta de quaranta watts, olor de grapa acabada de xafar i degotar de most que s’escorre. Botes plenes i altres de buides. La tina en ebullició, inici del procés alquímic per transformar el raïm en vi. Líquid primitiu i aspre, sense denominació d’origen ni refinaments, per escalfar les nits llargues d’hivern quan s’ha d’encetar la bota.

Una porta oberta d’una cort buida no fa gaire estona i un inquilí que ja no tornarà. Dia fred i boirós, respiracions condensades, celles i nassos tapats, mans clivellades. Condicions ideals per la matança. Xiscles de desesperació i sang que brolla.  Visceres obertes i pell de porc socarrimada. Visió dantesca i olors d’aquelles que no s’obliden mentre vius.
Mongetes seques, bitxo confitat, greixons, fetge i carn magra a la brasa, ampolles de vi i gasosa, galetes i moscatell. Crits, xivarri. A taula no hi ha més lloc,  ningú es vol perdre el millor moment del dia. S’han d’agafar forces abans d’encarar la tarda per fer botifarres.

L’Empordà, país de tramuntana, de mites i de tòpics explotats en nom del turisme de cap de setmana. No vull creure que aquest sigui l’autèntic Empordà. Fa anys que volto la comarca amb el cotxe i una càmera fotogràfica al seient del costat, buscant vestigis d’un món i unes formes de viure marcats pel ritme de les estacions, no aptes pel consum turístic i condemnats a desaparèixer per sempre més.  Em lamento no haver après a manejar una càmera fotogràfica abans, per retratar escenes anys enrere tan quotidianes. Tinc la sensació d’assistir al darrer acte d’una funció que ja no es tornarà a repetir.