dijous, 31 de gener de 2013

Street Photography












Quan viatges amb una càmera penjada al coll sempre busques històries i temes per retratar. N'hi ha un que no sol fallar gairebé mai, em refereixo a la fotografia de carrer o street photography en anglès. Aquesta modalitat fotogràfica, ja ho diu el seu nom, consisteix a fotografiar escenes que es donen al carrer de qualsevol població. Escenes curioses, divertides, espontànies, còmiques, enquadraments impossibles, mirades creuades o perdudes, jocs de llum... Aquesta disciplina no requereix de grans equips fotogràfics, al contrari, es tracta  de passar el màxim de desapercebut per tal que el fotògraf no condicioni allò que està passant. Tot i que a vegades la sola presència d'algú amb un aparell de retratar pot arribar a desencadenar algun moment interessant que d'altra banda segurament no es donaria. La millor eina per practicar-la és una càmera compacta i discreta, amb una òptica d'entre 28 i 50 mm, un diafragma de f7,1 com a mínim, una obturació de 250 (per disposar de bona profunditat de camp, congelar el moviment i suposant que les condicions de llum són bones)  i l'enfoc manual situat entre un metre i l'infinit per només estar pendent d'enquadrar i no perdre temps amb enfocanr.

dimecres, 23 de gener de 2013

El Sàhara


                                     
                 

                                                                  

El desert del Sàhara és un dels llocs més fascinants que hi ha a la terra. La immensitat, els silencis, els canvis de llum i de color, la simplicitat de les seves formes, les variacions de temperatura entre el dia i la nit, la vida amagada que conté, les nits estrellades, el contacte amb la sorra... Malgrat que  les dunes de Merzouga, al Marroc, no tinguin la grandiositat que poden tenir a Algèria o a Líbia, passar-hi unes hores és suficient per fer-te sentir insignificant però feliç i lliure de qualsevol preocupació. 

dilluns, 14 de gener de 2013

Instagram


Com a amant de la fotografia estava clar que tard o d'hora acabaria sucumbint a Instagram. No fa gaires setmanes que m'hi he donat d'alta i ha estat en aquest viatge recent al Marroc on més l'he pogut experimentar. Algú em preguntava si només feia fotografies amb el mòbil. La veritat és que no va ser així, però sí que és cert que amb el telèfon, pel simple fet de portar-lo sempre a sobre, és més fàcil treure'l per fer una foto en aquells moments en què no tens l'equip a mà, quan viatges amb transports públics o quan senzillament l'espontaneitat o delicadesa del moment no aconsella treure la càmera.

Pels que encara no ho coneixen, Instagram és una aplicació per mòbils que funcionen amb iOS o Android. El procés és molt senzill i ràpid, enquadrar i fer la fotografia, retallar-la en format quadrat, aplicar un filtre i penjar-la a la pròpia plataforma d'Instagram o altres xarxes socials com Facebook. I per aquells que encara no tinguin clar quin ús se'n pot acabar fent amb les fotografies un cop compartides, també han aparegut aplicacions per insertar-hi una marca d'aigua com iWatermark.

A continuació una sèrie de fotografies (totes ja compartides a les xarxes socials), unes tal com han estat fetes amb el mòbil i les altres després d'aplicar el filtre.



                                   
                                                     

  






                                                                        

divendres, 4 de gener de 2013

Marroc






 




Compartint l’honor a parts iguals amb Nepal, el Marroc sempre serà el país on se’m va despertar la vena viatgera. D’això ja fa uns quants anys, 11 concretament, i des de llavors ha plogut molt. En aquell moment ens feien creure que el món era un lloc perillós i que estàvem envoltats de terroristes. Ara ens volen fer pagar els plats trencats d’una festa a la qual ni tan sols vam ser convidats. Tot per controlar-nos i atemorir-nos una mica més i ser més submisos. Diferents mètodes per un mateix propòsit.

Des de llavors, per la seva proximitat o pel què fos, el viatge al Marroc sempre s’havia anat posposant i la veritat és que tornar-hi (malgrat tenir el llistó cada vegada més alt) no ha desfet les nostres expectatives. El Marroc representa l’exotisme i l’aventura a un parell d’horetes de casa. Arribar a Fes, una altra ciutat mítica del món àrab per afegir a la col·lecció, com Istanbul, Damasc o Samarcanda, és com fer un salt enrere en el temps. Si des d’aquí ens dirigim al sud creuant l’imponent serralada de l’Atlas entrarem en el Marroc més autèntic, aquell que tots tenim a la imaginació, el del paisatge, de dunes i desert de pedra i sorra, kasbas i pobles berbers i tot banyat per aquesta llum tan màgica del sud.

Durant aquest viatge he fet moltes fotografies amb el mòbil, tot seguint la corrent d’Instagram, la xarxa social de moda. Fer-ho així recorda la filosofia de fotografia instantània de les velles Polaroid, fer la foto, aplicar-li algun filtre i penjar-la a la xarxa. Tot i això, han estat moltes més les fotos fetes amb la càmera compacta, així que aquells que tenien por que m’hagués oblidat de fer fotografies convencionals aquí en tenen una bona mostra.