dilluns, 23 de desembre de 2013

Paisatges de tardor a l'Empordanet














Ara que acabem d'entrar a l'hivern, algunes imatges d'una tardor molt fotogènica a l'Empordanet.

dimecres, 18 de desembre de 2013

Finalista al Travel Photographer of the Year 2013



Tal com vaig prometre, publico les dues imatges que vaig presentar al Travel Photographer of the Year 2013 dins la categoria "monochromal" i que van resultar finalistes. Ambdues són de l'estiu passat a la Vall de Zanskar, al nord de l'Índia i realitzades no gaire lluny una de l'altra però captant dos moments molt diferents.

En qualsevol monestir budista, la sala principal de pregàries acostuma a ser tancada, encara que sempre hi ha algú disposat a obrir-la a canvi d'una petita aportació a la caixa de donacions. La fotografia me la vaig imaginar just en el moment en què el monjo que ens va obrir entrava. Com que no vaig tenir temps de mesurar la llum i enquadrar correctament vaig pensar que la faria quan sortíssim. Sortint em vaig avançar per situar-me allà on tenia previst, però quina va ser la meva sorpresa quan el monjo va fer mitja volta per tornar a dins i fer una becaina. Malgrat la tempesta que s'acostava i els cinc quilòmetres a peu fins a la guesthouse on ens allotjàvem, vam decidir esperar-nos que el desitjat personatge sortís, perquè estava clar que la fotografia sense cap figura humana no tenia la mateixa força. El monjo però, amarat d'aquella calma eterna que es respira a les valls budistes de l'Himàlaia, no tenia res més a fer i la becaina va passar a son profund malgrat les entrades, passejades sorolloses i escurades de gola, per veure si sortia (més tard ja vam deixar una penjoll amb una imatge del Dalai Lama en un coll de muntanya a mode d'ofrena, no fos cas que alguna divinitat tibetana s'hagués ofès i el nostre karma hagués quedat ressentit amb aquella mala acció per aconseguir una foto). Tant tant va acabar sortint per veure qui era el pesat que l'havia despertat i tornar a entrar per continuar dormint, donant-me temps per fer tres o quatre fotografies mentre em deixava anar algun renec intraduïble.  No cal dir que per aquella foto ens vam acabar mullant tornant cap a Padum.

L'altre, la vaig fer durant la celebració d'una boda a Padum. Les bodes tibetanes solen durar dies i en elles es reuneix molta gent que canta, balla i sobretot beu molt de chang, una cervesa local i típica de les cultures de l'Himàlaia. En aquest cas es tractava de l'acomiadament de la núvia abans d'enviar-la al poble del nuvi. Un dels convidats li va llegir uns mantres budistes mentre ella no parava de bramar per la seva  imminent marxa del poble.

divendres, 6 de desembre de 2013

Ulldeter i Coma de Vaca





Primera sortida de la temporada. Neu potable...

dimarts, 19 de novembre de 2013

Kodachrome i Fujichrome Velvia amb Lightroom


Els presets o ajusts preestablerts del programa Lightroom d'Adobe són automatitzacions per aconseguir efectes a les nostres fotografies amb un sol clic i són molt útils per no complicar-nos la vida a l'hora d'editar.
                                                       
  Amb Fujichrome Velvia
                                     
                                          Fotografia original

                                         
Si en una entrada anterior explicava com fer un blanc i negre digital avui ho faré amb el color, simulant amb els presets un parell de pel.lícules de diapositiva, les mítiques Kodachrome i la Fujichrome Velvia.

                                          Amb Kodachrome 25


                                                        Fotografia original

El primer pas és descarregar l'arxiu corresponent:

Kodachrome 25

Fujichrome Velvia

A continuació s'ha de carregar a Lightroom anant al mòdul de Revelar i creant una carpeta pels dos nous presets o posant-los en alguna de les que ja hi ha. En ambdós casos cliquem el botó dret del ratolí i escollim l'opció que més ens interessi del menú que es desplega. Per importar els arxius els haurem d'anar a buscar allà on s'hagin descarregat del nostre ordinador, segurament a C:/usuaris/descàrregues. Un cop ho tenim al Lightroom només hem de seleccionar la fotografia que volem i clicar el tipus de pel.lícula que ens interessa simular.

divendres, 8 de novembre de 2013

L'Arieja



El Tour de França, el Giro d'Itàlia i la Vuelta a España, les tres gran voltes per etapes del calendari ciclista internacional.


Deixant de banda la importància i el prestigi de cada una, si alguna cosa distingeix les dues primeres de la ronda espanyola, és que tan a França com a Itàlia tenen clar que a part d'un gran esdeveniment esportiu, la volta per etapes més important del seu país és un magnífic mitjà de promoció per atraure turistes i com a tal, els helicòpters que sobrevolen la prova per retransmetre-la es recreen en els paisatges que hi ha per allà on circulen els ciclistes.



Aquells que es poden permetre el luxe de seguir el Giro el mes de maig o els que durant les tardes de juliol no aprofiten la retransmissió del Tour per fer la migdiada, segur que més d'una vegada han sentit la temptació de sortir corrents per anar-hi a perdre-s'hi, sobretot durant les etapes de muntanya de les Dolomites, els Alps o el Pirineus.


L'Arieja, departament francès de la regió del Migdia-Pirineus ihabitual lloc de pas de la Grande Boucle, un d'aquests llocs que feia temps teníem ganes de visitar atrets pels plans televisius del mes de juliol.



A diferència de moltes de les valls de la vessant sud del Pirineu, les de l'Arieja no han sigut tan explotades per usos turístics i encara conserven part de la seva autenticitat. A nivell històric i cultural és un territori força conegut pel seu passat càtar però més ennlà dels castells i rutes per seguir la petja dels Bons Homes, les possibilitats que ofereix per practicar esports a l'aire lliure són infinites i una bona època per fer-ho és  a la tardor, quan els ocres i vermells de les fulles de fagedes i castanyedes estan en el seu punt àlgid.   

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Vídeo

Espinavell from Dani Salvà on Vimeo.

Vídeo de la passada tria de mulats d'Espinavell

dimecres, 11 de setembre de 2013

dilluns, 26 d’agost de 2013

Pakindistan (i 6)







Un sentiment de nostàlgia m'envaeix.  Desconec si per haver tornat a Ladakh al cap de deu anys, per la flaire de tardor que comencen a fer aquestes valls o perquè ja ha arribat l'hora de tornar. Potser una mica tot. 
 
Encara ens queda algun dia abans de tornar cap a Delhi. Lloguem una Royal Enfield i anem a passar un parell de dies a Chemrey, un poblet  tranquil, situat en un vall paral.lela a la de l'Indo i amb un dels gompas més bonics que hem vist per aquestes terres. No hi ha allotjament per dormir i ho acabem fent en una casa particular. La nit és freda i el terra dur, però dormir sota la protecció del gompa i despertar-se al matí amb els mantres budistes dels nens de l'escola  ho compensa tot.
 
Arribar a la capital índia amb el vol Leh-Delhi és una bufetada d'humitat i un impacte pels sentits només sortir de l'avió.  Corbs, vaques sagrades, porcs, monos i rates competint per guanyar-se el jornal,  com si d'una fàbula es tractés; conductors de rickshaws i estafadors de qualsevol mena disposats a deixar-te sense cap rúpia; bafarades de paan i merda a parts iguals; ventiladors a tot drap; parades de menjar especiat a cada cantonada; grapats de gent de qualsevol raça i color... Creuar l'Himàlaia  en poc més d'una hora per caure de cop a l'Índia pura i dura. De les fresques i relaxades terres altes al tròpic, sense deixar temps al cos per assimilar-ho.
 
"First time in India, sir?"
Una pregunta amb trampa que et formulen sovint. Encara que pugui semblar una mica exagerat, es tracta de respondre que és la teva 12a o 15a vegada; almenys així es tallen una mica a l'hora d'intentar-te estafar. Si dius que és la primera vegada ja has begut oli i corres el risc  de trobar-te, sense saber ben bé com, en alguna agència de viatges, botiga de souvenirs o qualsevol altre lloc a punt de pagar una fortuna per un elefant amb dues trompes.
 
En fi, que després de gairebé un parell de mesos voltant pel subcontinent, tornem cap a casa.
 

diumenge, 11 d’agost de 2013

Pakindistan (5)







                                   




Zanskar i Ladakh
Banderes d'oració budistes que drapegen al vent i una campaneta que dringa. Per la vall de Zanskar puja una tempesta de pols mentre uns núvols amenaçadors anuncien pluja. Un monjo aliè a l'espectacle dormiteja a la sala d'oracions del temple. A vista d'àguila des del gompa ens sentim protegits i a recer quan descarrega el xàfec.

No és fàcil ni còmode arribar a la vall de Zanskar, d'aquí el seu encant. Si es vol fer sobre quatre rodes no hi ha altre remei que fer-ho a través d'una pista infernal (per no dir de merda) plena de pedres, forats, rebotit deu hores dins un 4x4 amb les rodes recautxutades i superant el Pensi La de 4401 metres (amb "pàjara" inclosa per l'altura. Tradicionalment (i encara avui) a Zanskar s'hi ha entrat o sortit a peu. A l'estiu per qualsevol de les múltiples rutes de trekking, en qualsevol direcció. A l'hivern per l'única via possible, el llit gelat del riu Zanskar. Endinsar-te pel territori de l'esquiu lleopard de les neus és fer-ho per un món de roca i pedra, de paisatges magnífics, de grans alçades, on l'oxigen escasseja i de poblets aïllats i remots, on el ritme de la vida transcorre a poc a poc i sense presses.