dilluns, 17 de desembre de 2012

Desembre



Desembre, mes de collir olives i començar a podar la vinya.

dimecres, 28 de novembre de 2012

diumenge, 18 de novembre de 2012

La Ribagorça

             Iscles (Ribagorça aragonesa)

                             Bessiberri sud

          Estany de Bessiberri

          Vall de Boí

          Puiafalcons (Vall de Boí)

         Pago de Durro

         Parc Nacional d'Aigüestortes

        Caldes de Boí

                    Sant Quirc de Durro

        Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Segona entrada consecutiva sobre muntanyes i colors de tardor. Si a l'anterior viatjàvem al Pakistan en aquesta ho fem més a prop i a unes muntanyes més baixes però no menys belles, les de  la Ribagorça. Pobles abandonats, paisatges encantadors, alguns dels tresmils més orientals del Pirineu com els Besiberris, esglésies i pintures romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, caminades per entorns d'alta muntanya pel Parc Nacional d'Aigüestortes o exigents rutes amb bicicleta tot terreny són només alguns dels elements  per gaudir  d'aquesta comarca situada a cavall de Catalunya i l'Aragó. Un dels millors moments de l'any per visitar-la és ara a la tardor amb els colors vius i torrats dels boscos, abans que el mantell de neu de l'hivern ho cobreixi tot.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

L'autopista del Karakòrum














Era un dia de maig del 2001, amb el termòmetre molt per sobre dels 40 graus i la calor seca d'abans de l'època monsònica al subcontinent. Feia escala a Islamabad després de la gran experiència viscuda pocs dies abans per l’Himàlaia del Nepal i ja tenia clar que el Pakistan es mereixia un viatge. Poc després amb l'ensorrament de les Torres Bessones de Nova York i la nefasta propaganda que el fet va reportar al país, la idea va quedar aparcada.
Finalment, deu anys més tard fèiem realitat el somni i entràvem al Pakistan, aquesta vegada per la porta gran (tot i ser la del darrera), l'Autopista del Karakòrum o la KKH com és coneguda popularment. Havíem començat el viatge a Istanbul tres mesos abans i inicialment no teníem gens clar si arribats a Kashgar (Xina) ens desviaríem cap al sud o creuaríem el desert del Taklamakan en direcció cap a Xian. Les recomanacions dels ministeris i la mala imatge internacional del Pakistan no feien gens aconsellable d´entrar-hi. Finalment, després d'informar-nos bé en fòrums de viatges o consultar amb contactes que ens havien passat de gent que hi viu vam decidir d´aventurar-nos-hi. No cal dir que, tot i el risc, va valer molt la pena. El prejudicis que portàvem quedaren ràpidament desterrats, la gent que ens vam trobar ens van rebre amb els braços oberts i fins i tot estaven més sorpresos ells que nosaltres.
L'Autopista del Karakòrum va acabar sent un dels moments àlgids del llarg viatge. A Kashgar, inici del trajecte, uns anys abans ja havíem tingut la mel als llavis. Aquesta vegada no passaria el mateix. Des de la mítica ciutat de la Ruta de la Seda, la carretera va deixant enrere les àrides terres del Xingjian i s'enfila poc a poc cap el Pamir. A partir de Tashkurgan, als peus del Muztagh Ata (7546m) i últim punt xinès, la ruta no deixa de sorprendre al viatger que es troba en un estat d'èxtasi permanent. Les diferents ètnies i cultures que et trobes en tan poc temps: uigurs, xinesos han, kirguisos, tadjiks, baltis...; els colors torrats de la tardor, glaceres gegantines, profundes valls, la successió d'altes muntanyes que et feien sentir insignificant... tot ens feia sentir uns privilegiats.
A Passu, no feia gaire, un terratrèmol havia fet baixar una muntanya sencera taponant una vall i formant un llac d’aigües turqueses. Karimabad, als peus de l'Ultar Nala, vigilat pel Fort Baltit és un d'aquells llocs on t'hi podries passar mesos gaudint de la seva tranquil·litat, encantat mirant el Rakaposhi (7790m) i el Diran (7270m), fent caminades per les muntanyes dels voltants o simplement empatxant-te amb els albercocs assecats al sol de la Vall de Hunza per mirar d'aconseguir la vida eterna. A Gilgit, la capital mundial del polo, l'Autopista arriba al seu final, tot i que fins a Islamabad encara et queden dues jornades infernals seguint el curs de l’Indus.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

La verema






Aquest any la verema ja s'ha acabat i diuen els entesos que no hi ha hagut la quantitat d'altres anys però que la qualitat del vi serà bona. El que si que cada vegada costa més de trobar són cellers que facin la verema com s'havia fet sempre, veimant a mà, recollint el raïm amb semals i amb tines i premses manuals, un dels pocs llocs que encara ho fan així és a can Nicolau de Sant Climent.


dimecres, 26 de setembre de 2012

La llum de l'Empordà






Amb la línia de cel blau que ha quedat entre l'horitzó i els núvols, estava cantat que la posta de sol d'aquesta tarda seria espectacular. El problema és que jo no era a casa, així que si volia arribar a temps de captar-la amb la càmera a les mans em tocava pedalar més de pressa que amb el tercet que m'ha rebentat pujant la Ganga. He agafat els esglaons de casa de tres en tres per tornar a sortir ràpidament amb l'aparell al coll i anar a buscar una bona ubicació tot esperant que el sol caigués per allà on havia de fer-ho i poder gaudir d'aquesta la llum que només es veu un parell o tres de vegades a l'any. Tan era que els camins del pla es trobessin una mica enfangats i que la bici de carretera no fos la més adequada per circular-hi, la llum bé s´ho valia. Un cop post el sol i ja sense aquesta llum tan màgica, canvi ràpid de lloc per retratar el cel roent des d'una altra perspectiva  amb alguna cosa interessant al davant.

diumenge, 2 de setembre de 2012

Resultat del concurs


El número guanyador del concurs és el 2 que correspon a la Sandra Parella. Enhorabona Sandra. I a tothom qui ha participat gràcies per haver-ho fet.


dissabte, 1 de setembre de 2012

Participants i resultats del concurs


Llistat de participants i número corresponent pel sorteig del concurs 

1      1- Wolf Kisker
2      2- Sandra Parella
3      3- Xevi Garcia
4      4- Narcís Grabulosa
5      5-  Jordi Rafel
6      6-  Nuri Roura
7      7-  Imma Avellí
8      8-  Miquel Ruiz
9      9- Adrià Cabello
1    10-   Francesc Tobias
1    11-   Santi Plana
1    12-   Josep Sanchez
1    13-   Maria Callís
1    14-   Joan Coma
1    15-   Pau Rodríguez
1    16-   Lídia Camó
1    17-   Manel Magrinyà
1    18-   Marina Donat
      19-   Imma Elias
2    20-   Marcelo Caballero
2    21-   Desenfocats Desenfocades
2    22-   Josep
2    23-   Sílvia
2    24-   Maria Dolors Fabrellas
2    25-   Setayesh Basiri

Votacions

Foto de dalt: (5 vots) Wolf Kisker, Lídia Camó, Marina Donat, Marcelo Caballero, Desenfocats Desenfocades.

Foto del mig: (4 vots) Xevi Garcia, Manel Magrinyà, Maria Callís, Joan Coma .

Foto de baix: (16 vots) Narcís Grabulosa, Jordi Rafel, Nuri Roura, Imma Avellí, Pau Rodriguez, Adrià Cabello, Francesc Tobias, Santi Plana, Sandra Parella, Josep Sanchez, Josep, Sílvia, Miquel Ruiz, Maria Dolors Fabrellas, Setayesh Basiri, Imma Elias.

Demà sabrem el guanyador de la foto




diumenge, 26 d’agost de 2012

Final de trajecte







Els Balcans que en turc significa “muntanyes” s’estenen aproximadament des del Danubi fins als Dardanels, des d’Ístria  fins a Istanbul i són una paraula que integra els petits territoris d’Hongria, Romania, Iugoslàvia, Albània, Bulgària, Grècia i part de Turquia, encara que ni als hongaresos ni als grecs els agrada ser inclosos sota aquesta etiqueta. És, o fou, una dinàmica península poblada per gents despertes que mengen aliments picants, beuen licors forts, es vesteixen amb robes cridaneres, estimen i maten amb facilitat i mostren un talent esplèndid per iniciar guerres. Occidentals menys imaginatius els miren de dalt a baix amb secreta enveja netejant-se els mocs davant les seves monarquies, mofant-se de les seves pretensions i tement els seus salvatges terroristes. Karl Marx els anomenava “brossa ètnica”. Jo, com un noi caminant als vint anys, els adoro.

La descripció dels Balcans de C.L. Sulzberger  apareix citada a Fantasmas Balcánicos de Robert D. Kaplan, un llibre imprescindible per viatjar per la regió i entendre’n una mica més la seva complexitat. Amb aquesta entrada des de Tessalònica tanquem el viatge balcànic iniciat fa quaranta dies a Venècia i que ens ha portat per Trieste, Croàcia, Sèrbia, Bòsnia, Kosovo, Macedònia i Grècia.  

dimecres, 22 d’agost de 2012

Vota una foto




Tothom amb uns mínims coneixements fotogràfics sap que per captar una bona llum els millors moments del dia són quan el sol es troba baix en l'horitzó, al matí i al capvespre. Si en aquests moments tens l'oportunitat de trobar-te d'alt d'un mirador amb bones vistes les fotos és difícil que no surtin bé. Aquesta tarda hem pujat a la fortalesa de Prizren (Kosovo) per gaudir d'una bona visió de la ciutat. Baixant m´he fixat que el sol il·luminava  la volta de la porta per la qual hem sortit i que amb la ciutat al fons la cosa podria funcionar. Però m'hi faltava l'element humà... La primera opció (com altres vegades) era fer-hi passar la Irene per si no apareixia ningú. No ha calgut esperar gaire perquè de seguida han sortit tres nens amb bicicleta. La forta pendent i els esglaons han fet que baixéssim tots a la mateixa velocitat i tot que inicialment només havia pensat amb la primera de les tres fotografies, això m´ha permès anar-ne fent diverses. Al final n'he fet una trentena i d'aquestes m´he quedat amb les tres penjades.  

I ara i com que sobre gustos no hi ha res escrit, aquells que no tinguin res més a fer poden escollir amb quina de les tres es quedarien. D'entre tots els participants sortejaré  una ampliació de 40x50 cm d'una d'elles. Participar és molt fàcil, es pot fer a través del Facebook o al mateix bloc deixant un comentari  on s'anomeni   una fotografia, la de dalt, la del mig o la de baix. Els que ho feu a través del bloc no us oblideu de deixar el vostre nom. Es pot votar fins el dia 31 d'agost a les dotze de la nit. A tots els participants els assignaré un nombre i a través de Random sabrem l'afortunat. L'1 de setembre penjaré la llista dels participants amb el nombre corresponent i el dia 2 a les 21.00 la sort decidirà el guanyador, que rebrà la foto que hagi escollit (sense marca d'aigua).

Si algú no li n'agrada cap també ho pot dir però no participarà al sorteig. Tots aquells que ja estan movilitzant amics, familiars i avantpassats per fer-se amb la foto, els faig saber que disposo d'un potent software capaç de detectar qualsevol trampa. Volia portar les bases davant de notari però aquí a Kosovo no n'he trobat cap. Animeu-vos a participar i sort!

diumenge, 12 d’agost de 2012

Festival de la Trompeta de Guča







Festival de la Trompeta de Guča (Sèrbia). Gran fanfàrria balcànica amb gent vinguda d’arreu dels Balcans, trompetes, menjar, litres i litres de cervesa, bandes de música actuant sense parar les 24 hores del dia,  però sobretot gent, molta gent; 600.000 persones durant els set dies de festival en una població de 2.000 habitants.