diumenge, 31 de juliol de 2011

Per Àsia amb una motxilla i una càmera (4)






Calor, més calor i moltíssima més calor

Això és el què ens hem trobat aquests darrers dies a Diyarbakir i la reescalfada planúria de Mesopotàmia, per això farts de temperatures que de dia no baixen dels 45 graus, decidim deixar per una altra ocasió Hassankeyf i el Tigris i fem cap al llac Van a veure si trobem temperatures més suportables. Pel camí fem nit a la tranquil·la i agradable Bitlis. A Tatvan, a la vora occidental del llac, agafem un ferry que ens ha de portar a la ciutat de Van, a l´altra riba. Abans però, hem d´esperar unes quantes hores a que baixin del vaixell un tren de mercaderies i en pugin un altre. Com que la operació i el temps en què no passa res perquè ningú fa res és llarg, matem el temps fent partides de “backgammon” amb els autòctons en un bar del moll. Allà coneixem un noi francès que també farà el trajecte amb nosaltres i es dirigeix a l´Índia. Finalment el vaixell surt. L´aire del llac ens refresca i la posta de sol és de les d'emmarcar. La tripulació, com que té poca feina, ens convida a sopar i a passar una estona divertida amb ells. Ja de nit arribem a Van, lloc on passarem els darrers dies a Turquia abans de saltar a Iran. Aquí també viurem l'inici del Ramadà, cosa a tenir molt en compte a l´hora de satisfer les nostres necessitats alimentàries aquestes properes setmanes. I de moment, les temperatures són normals...



divendres, 29 de juliol de 2011

dimarts, 26 de juliol de 2011

Per Àsia amb una motxilla i una càmera (2)



Kurdistan, el primer dels "-stan"

Després de 33 hores amb tren, molt confortable, arribem a Diyarbakir, una tranqui-la i molt calorosa (temperatures màximes de 40 graus) població del Kurdistan turc situada a l´inici de la gran planura mesopotàmica i banyada pel riu Tigris. El seu al·licient principal, a part de la seva població kurda, són les muralles de basalt de sis quilòmetres que l’envolten, els diversos edificis històrics dispersos pel seu casc antic i algun caravanserrall de l’època de la Ruta de la Seda restaurat recentment per encabir-hi botigues i cafès.

La principal dificultat de viatjar pels països que visitarem les properes setmanes és el tema dels burocratitzats visats d’entrada i sortida. El d’Iran el vam començar a tramitar abans de sortir de casa i el vam recollir a Istanbul sense cap problema, malgrat que les dues setmanes que ens van donar inicialment segurament seran insuficients i l’haurem de prorrogar per algun dia més. El que de moment ens té una mica neguitosos és el de trànsit de cinc dies del Turkmenistan però com que fins a Teheran no podem fer-hi res, de moment toca gaudir de Turquia i ja hi haurà temps per estressar-nos.

divendres, 22 de juliol de 2011

Per Àsia amb una motxilla i una càmera (1)







Istanbul

Al meu darrera Europa i al davant Àsia. Com que vam aterrar a l'aeroport secundari d’Istanbul, situat a la part asiàtica, per entrar a la ciutat vam creuar el Bòsfor amb un ferry i des d´allí la primera vista ja s’anunciava magnífica; imponents mesquites, minarets tan alts i punxeguts que sembla que hagin de clavar-se al cel, palaus de Les mil i una nits, basars on s´hi ven de tot, olor d’espècies i kebabs, restes de grans imperis, traces de viatgers mítics, vaixells gegantins que encrespen el mar...

Tal com diu el poeta Kavafis, “quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences”.

El nostre viatge comença aquí i per davant tenim tot un continent per recórrer...

diumenge, 17 de juliol de 2011

Fotos publicades









Aquestes darreres setmanes algunes fotos meves s´han publicat en un parell de catàlegs, la qual cosa sempre fa il.lusió. El primer, amb tres fotografies, és el dels Amics de la Fotografia de Torroella per celebrar els 10 anys d´exposicions al claustre, lloc on hi he exposat alguna vegada. L´altre és el llibret editat per la Fundació Vila Casas en motiu del Premi de Fotografia 2001 i on una fotografia meva n´ha resultat finalista.

dimecres, 6 de juliol de 2011

divendres, 1 de juliol de 2011

Vive le Tour



Què seria el juliol sense el Tour...?