dijous, 30 de setembre de 2010

Vaga 29-S





Algunes imatges de la manifestació d´ahir a Girona.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Tribus de la Vall del riu Omo



Comparat amb la resta del país, el sud d´Etiòpia és un món a part. Al voltant de la vall del riu Omo encara s´hi poden trobar tribus que viuen al marge de tot. Hi ha qui diu que aquesta és la darrera frontera d´Àfrica. Els dies que vam ser allà vam conèixer un francès que feia més de 20 anys que cada any visitava aquestes terres. Un personatge curiós que parlava la llengua dels hàmer, que convivia amb ells i que evidentment coneixia unes quantes coses sobre aquests pobles. No feia falta però que ens digués que el futur d´aquestes tribus no és gaire esperançador, resultava evident. Alguns dels problemes principals als quals s´enfronten són la pèrdua d´identitat a causa de l´arribada massiva de turistes que entre altres coses fa que els diners que hi deixem els utilitzin per emborratxar-se amb alcohol de mala qualitat. Per acabar-ho d´arreglar, recentment s´ha descobert petroli a la zona. Però el principal problema és la construcció d´una presa al riu Omo amb totes les conseqüències ambientals que aquest fet comportarà i que encara no queda molt clar com beneficiarà a aquestes tribus. Per desgràcia el cas recorda massa al d´altres grups ètnics del món...

dilluns, 6 de setembre de 2010

Harar



Harar és una de les quatre ciutats santes de l´islam. És un món a part respecte la resta d´Etiòpia. La cultura i la raça predominant, musulmana i menys fosca, és més propera a la de Somàlia o a la de la península aràbiga, a l´atre costat del Golf d´Adén i el Mar Roig, que no pas a la de la resta d´Etiòpia, negra i cristiana al nord i animista a les tribus del sud. Per aquí hi van passar i viure, fa un parell de segles, viatgers mítics com Burton i Rimbaud. Des d´aquells anys el lloc no deu haver canviat gaire. Amb les seves muralles i portes d´entrada Harar és una ciutat que sembla anclada al passat. Es diu que s’assembla a les ciutats marroquines de Fez i Marràqueix. Aquí la vida i les relacions de la gent continuen passant al carrer, al voltant del mercat, on es ven i es compra qualsevol cosa o simplement la gent s´hi troba per xerrar. Passejar pels seus carrerons estrets i recargolats mentre sorteges gent i parades de qualsevol producte és com fer un salt enrere en el temps. El toc de color el posen les dones amb els seus vestits de vius colors. Els dies que hi vam ser va coincidir que era poc abans del Ramadà i els mercats eren plens de gent de les rodalies afanyant-se a fer les compres per deixar la casa a punt per celebrar la festa musulmana.

dimecres, 1 de setembre de 2010

Un cotxe que s´escalfa, un belga amb un camió i una corda que es trenca





Escriu en Javier Reverte, un dels meus escriptors de viatges preferits, que a Àfrica tot es complica, fins i tot les coses més senzilles, però que de la manera més inesperada tot s´ acaba arreglant, fins i tot les qüestions més complexes.
Viatjar al sud d´Etiòpia no és fàcil. Allà les carreteres asfaltades són inexistents i els transports públics són escassos i no arriben a tot arreu. Per anar a veure les tribus el més recomanable és llogar un vehicle 4x4 amb un conductor. Tornàvem de visitar els Mursi, la tribu en la qual les dones es col•loquen un platet decoratiu als llavis, i ens trobàvem ja de tornada cap a Addis Abeba. A la sortida de Jinka vam veure el conductor preocupat.” El sistema de refrigeració no funciona massa bé”, ens va dir. Tot i així vam continuar el viatge. Quan faltaven uns 60 kms per arribar a Konso, la següent població important, el ventilador va dir prou i el vehicle es va a començar a escalfar com una caldera a l´infern. La situació no era desesperant perquè ens trobàvem en una pista principal de pas de turistes però no era bona idea deixar el cotxe allà abandonat a la seva sort. No vam tenir gairebé temps de pensar què fer quan va aparèixer un camió com aquells del rallye París-Dakar. El conduïa en Michel, un belga que es dedicava a recórrer el continent. En veure la nostra situació es va parar i ens va ajudar. Va enganxar una corda al 4x4 per remolcar-lo fins a Konso. Possiblement era l´únic camió en tot Etiòpia que ens podia treure d´aquella situació i casualment en aquell moment passava per allà. L´operació no va ser fàcil perquè el terreny era de pujada i la corda es trencava a cada moment. Tot i així, i unes hores més tard del previst, vam arribar a Konsó. Un cop allà vam esperar un dia fins que el cotxe va ser reparat i vam continuar camí fins a Addis Abeba.