diumenge, 26 de desembre de 2010

Tarda de Sant Esteve




Sempre és agradable tornar a sortir a fora quan has hagut d´estar-te a casa uns dies criant microbis; i més quan fa tramuntana i ho neteja tot... Les fotos són d´aquesta tarda passejant pels voltants de Casavells.

divendres, 24 de desembre de 2010

dijous, 16 de desembre de 2010

Finalista al Travel Photographer of the Year



foto: Larry Louie

La setmana passada el concurs internacional Travel Photographer of the Year va fer públics els guanyadors. Aquest any la participació ha estat important, amb fotògrafs de més de 70 països. El guanyador absolut ha estat el canadenc Larry Louie amb un treball en blanc i negre de Malí.
Pel què fa a mi i com en l´edició anterior, he tornat a obtenir un bon resultat i una de les fotografies que hi vaig presentar ha estat finalista en l´apartat d´imatges individuals. Destacar també que entre els premiats s´hi troba el fotògraf català Jordi Cohen.

La fotografia finalista, feta aquest passat mes de Juliol pujant al Mont Blanc


dijous, 9 de desembre de 2010

dimecres, 1 de desembre de 2010

diumenge, 28 de novembre de 2010

Des del teulat

Aquesta tarda durant uns instants, el sol ha sortit per sota els núvols i ens ha obsequiat amb aquesta bonica llum. He pujat ràpid al teulat amb la càmera per fer-ne alguna foto. I ara ve la pregunta: algú sabria dir el nom dels tres pobles que es veuen a la imatge? Ah, Casavells no compta.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Alisis


Alisis és un grup format per quatre amics que després d’un llarg període d’inactivitat decideixen tornar a assajar i a composar nous temes. La seva música beu directament del post-punk i de bandes sinistres dels anys 80 com The Camaleons, The Cure, Sisters of Mercy, Bauhaus,... tot i que també reconeixen influències de grups com Smashing Pumpkins, Pixies, Editors, Sonic Youth,... i de formacions més properes com és el cas de Kitsch, que tot i tenir-hi poques coses en comú musicalment parlant, comparteixen l’idioma amb què canten i la necessitat d’expressar-se des d’un costat més poètic. Les llestres d’Alisis no són banals ni gratuïtes. La seva proposta doncs no és fàcil i implica més d’una escolta que transporta a l’oient a un país fred, amb poques hores de sol i on el vent bufa sempre en una sola direcció.

Alsisi acaba de publicar la seva primera maqueta titulada Dies estranys, que inclou deu cançons i que va ser gravada el passat mes de juliol als Estudis Ground de Cornellà de Terri sota la supervisió del tècnic Jaume Figueres.

Si els vols escoltar visita’ls a myspace.com/alisisgrup i si estàs interessat/da en aconseguir la maqueta, posa’t en contacte amb ells a alisisgrup@gmail.com . Les fotos de promoció del grup són d´en Dani Salvà.

Bufen nous aires... benvinguts a Alisis!"

Massafressa

diumenge, 14 de novembre de 2010

Mulats d´Espinavell


Ja fa cosa d´un mes es va celebrar la Fira de Mulats d´Espinavell. El dia de la fira, el bestiar que ha passat l´estiu a les pastures de la muntanya és baixat al poble de Molló. Els animals passaran la resta de l´hivern als masos fins que pels vols de Sant Pere es tornarà a iniciar la transhumància per portar-los a la muntanya de Rojà.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Lisboa





Cinc fotos realitzades aquesta setmana passada a la capital portuguesa durant l´estada pel Projecte Comenius.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Els deixebles de Lance Armstrong

Al número de setembre i octubre de la Revista de Girona hi apareix un reportatge sobre els ciclistes professionals americans que resideixen a les comarques de Girona firmat per en Marçal Lladó i per mi. A tots dos ens apassiona l´esport de la bicicleta i per això quan li vaig proposar el tema ràpidament ens vam entendre. Fa gairebé un any que hi vam començar a treballar i tot i els contactes de quan corria i de conèixer el món del ciclisme, ha estat un reportatge que ens ha fet suar. Perseguir esportistes d´elit per entrevistar-los i fer-los alguna foto no és cosa fàcil. Hem fet unes quantes trucades, ens han deixat plantats alguna vegada, hem intentat no perdre roda d´algun dels protagonistes pujant algun dels colls de la província, hem agafat algun revolt de Rocacorba més de pressa del compte i fins i tot, durant la disputa del Tour de França i amb tots els ciclistes “gironins” per terres franceses, ens han obligat a repetir una foto per qüestions de màrketing.

dijous, 30 de setembre de 2010

Vaga 29-S





Algunes imatges de la manifestació d´ahir a Girona.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Tribus de la Vall del riu Omo



Comparat amb la resta del país, el sud d´Etiòpia és un món a part. Al voltant de la vall del riu Omo encara s´hi poden trobar tribus que viuen al marge de tot. Hi ha qui diu que aquesta és la darrera frontera d´Àfrica. Els dies que vam ser allà vam conèixer un francès que feia més de 20 anys que cada any visitava aquestes terres. Un personatge curiós que parlava la llengua dels hàmer, que convivia amb ells i que evidentment coneixia unes quantes coses sobre aquests pobles. No feia falta però que ens digués que el futur d´aquestes tribus no és gaire esperançador, resultava evident. Alguns dels problemes principals als quals s´enfronten són la pèrdua d´identitat a causa de l´arribada massiva de turistes que entre altres coses fa que els diners que hi deixem els utilitzin per emborratxar-se amb alcohol de mala qualitat. Per acabar-ho d´arreglar, recentment s´ha descobert petroli a la zona. Però el principal problema és la construcció d´una presa al riu Omo amb totes les conseqüències ambientals que aquest fet comportarà i que encara no queda molt clar com beneficiarà a aquestes tribus. Per desgràcia el cas recorda massa al d´altres grups ètnics del món...

dilluns, 6 de setembre de 2010

Harar



Harar és una de les quatre ciutats santes de l´islam. És un món a part respecte la resta d´Etiòpia. La cultura i la raça predominant, musulmana i menys fosca, és més propera a la de Somàlia o a la de la península aràbiga, a l´atre costat del Golf d´Adén i el Mar Roig, que no pas a la de la resta d´Etiòpia, negra i cristiana al nord i animista a les tribus del sud. Per aquí hi van passar i viure, fa un parell de segles, viatgers mítics com Burton i Rimbaud. Des d´aquells anys el lloc no deu haver canviat gaire. Amb les seves muralles i portes d´entrada Harar és una ciutat que sembla anclada al passat. Es diu que s’assembla a les ciutats marroquines de Fez i Marràqueix. Aquí la vida i les relacions de la gent continuen passant al carrer, al voltant del mercat, on es ven i es compra qualsevol cosa o simplement la gent s´hi troba per xerrar. Passejar pels seus carrerons estrets i recargolats mentre sorteges gent i parades de qualsevol producte és com fer un salt enrere en el temps. El toc de color el posen les dones amb els seus vestits de vius colors. Els dies que hi vam ser va coincidir que era poc abans del Ramadà i els mercats eren plens de gent de les rodalies afanyant-se a fer les compres per deixar la casa a punt per celebrar la festa musulmana.

dimecres, 1 de setembre de 2010

Un cotxe que s´escalfa, un belga amb un camió i una corda que es trenca





Escriu en Javier Reverte, un dels meus escriptors de viatges preferits, que a Àfrica tot es complica, fins i tot les coses més senzilles, però que de la manera més inesperada tot s´ acaba arreglant, fins i tot les qüestions més complexes.
Viatjar al sud d´Etiòpia no és fàcil. Allà les carreteres asfaltades són inexistents i els transports públics són escassos i no arriben a tot arreu. Per anar a veure les tribus el més recomanable és llogar un vehicle 4x4 amb un conductor. Tornàvem de visitar els Mursi, la tribu en la qual les dones es col•loquen un platet decoratiu als llavis, i ens trobàvem ja de tornada cap a Addis Abeba. A la sortida de Jinka vam veure el conductor preocupat.” El sistema de refrigeració no funciona massa bé”, ens va dir. Tot i així vam continuar el viatge. Quan faltaven uns 60 kms per arribar a Konso, la següent població important, el ventilador va dir prou i el vehicle es va a començar a escalfar com una caldera a l´infern. La situació no era desesperant perquè ens trobàvem en una pista principal de pas de turistes però no era bona idea deixar el cotxe allà abandonat a la seva sort. No vam tenir gairebé temps de pensar què fer quan va aparèixer un camió com aquells del rallye París-Dakar. El conduïa en Michel, un belga que es dedicava a recórrer el continent. En veure la nostra situació es va parar i ens va ajudar. Va enganxar una corda al 4x4 per remolcar-lo fins a Konso. Possiblement era l´únic camió en tot Etiòpia que ens podia treure d´aquella situació i casualment en aquell moment passava per allà. L´operació no va ser fàcil perquè el terreny era de pujada i la corda es trencava a cada moment. Tot i així, i unes hores més tard del previst, vam arribar a Konsó. Un cop allà vam esperar un dia fins que el cotxe va ser reparat i vam continuar camí fins a Addis Abeba.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Conversa amb un etíop



Ja som a casa de nou. Que bé que es dorm al teu llit després de tants dies de fer-ho en llits semblants al d´un faquir i de passar una nit en un avió. Ara venen aquells dies que tot sembla que vagi a un ritme diferent al teu. És una sensació agradable que no dura gaires dies perquè ràpidament tornes a la normalitat.
A Etiòpia no podia accedir al blog, no sé per quina raó. Nom
és vaig poder-ho fer un dia. Aquests dies aniré penjant les entrades que anava escrivint allà i amb el permís d´aquest pesat de virus que no para d´obrir el navegador sense que li demani i no em deixa escriure bé els accents.

Els etíops són gent simpàtica i amable sempre disposats a tenir una conversa amb el farangi (blanc) de torn. La que ve a continuació és una de les que més sovint es tenen amb ells. De fet es podria enregistrar un discurs model i engegar el play cada vegada que s´acosten per parlar.

- Hello broser. How are you?
- Fine thanks.
- You from Ameríka?
- No, from Spain.
- Ohh, congratulations for the World Cup victory!!!
- Thank you.
- You Barsa o Marrit?
- Barça.
- Ohhh, Fabricas!!!
- What?
- Ces Fabricas. Very good player
- Ahh, Fàbregas. No, he is still in Arsenal.
- Barsa is the best team in the world!!! Xavi, Inesta, Mesi.... Really good players.
- Yes, sure.
- What is your name?
- Dani.
- Bani?
- No, Dani, Daniel. And your name?
- You have international name. My name is Tadesse. You have a T-shirt for me?
- No, sorry.
- Ohh, maybe pen!
- No, sorry.
- Where you want to go? Do you need a guide? I´m the best guide in the
city and good price, specially for you. Do you want one?
- No thank you, I don´t need a guide.