dimarts, 27 d’octubre de 2009

www.danisalva.com



Acabo d´actualitzar el web amb noves fotos i traduccions al castellà i l´anglès.
Hi ha fotos del viatge a Xina i la verema.
danisalva.com

dissabte, 17 d’octubre de 2009

La Carbonera







Ja fa una colla d´anys que a Sant Climent de Peralta, al municipi de Forallac es fa una carbonera com les que es feien abans pel massís de les Gavarres per obtenir-ne carbó. Actualment és un ofici ja desaparegut però gràcies a la carbonera de Sant Climent cada anys es pot veure tot el procés, com s´empila la llenya per posteriorment enterrar-la, l´encesa, la cuita, que s´allarga unes dues setmanes i finalment la desempilada per obtenir-ne el carbó.
L´aconteixement és una autèntica festa amb gran asistència de públic els dies més importants; aquest any amb una banda de música alemanya i tot. També és molt recomanable anar-hi a sopar qualsevol dia al vespre per passar-hi una bona estona.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Frank Vandenbroucke

Foto El País

Sempre he sentit fascinació per aquells esportistes dotats d´unes condicions excepcionals per la pràctica esportiva però al mateix temps amb una psique molt fràgil. Superdotats físicament però molt dèbils mentalment. Esportistes que han protagonitzat grans exhibicions i que al mateix temps s´han vist envoltats per l´escàndol i han caminat massa propers a l´abisme.
Al món del ciclisme, que és un esport del qual sóc un fanàtic, n´hi han uns quants d´aquests casos. El Chaba Jiménez i Marco Pantani són els dos més coneguts. Ciclistes que damunt de la bicicleta podien fer coses atribuides als genis però al mateix temps tenien un component autodestructiu que els va portar a la mort.
A Bèlgica, on l´esport de les dues rodes és gairebé una religió, quan als anys noranta va aparèixer l´estrella de Frank Vandenbroucke es pensaven que ja havien trobat el nou Eddye Merck. Tot i que en els seus inicis va obtenir grans victòries, ràpidament va entrar en una espiral negativa i va començar a tenir problemes amb l´alcohol, les drogues i el dopatge.
Per això quan aquest matí he escoltat per la ràdio que l´enfant terrible del ciclisme belga havia mort, no m´ha estranyat gens. Feia temps que es veia a venir. Però sempre ens quedarà el record d´atacs com el que va protagonitzar a la cota de Saint Nicolàs (el lloc on havia dit que ho faria) per guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja o aquella tremenda etapa de la Vuelta a Espanya per la Serra d´Àvila quan tot sol va posar el pilot en fila d´un.