dilluns, 28 de setembre de 2009

Mundial de ciclisme

Foto Graham Watson
El ciclista català

Foto Manolo
Un servidor

Foto Manolo
Els Tifossi repartint la pasta

Foto Manolo
Sense perdre detall de la cursa amb una TV compartida

Foto Manolo

Un diumenge de març de l´any 96.
Mentre a Vic el Mercat del Ram dóna la benvinguda a la primavera un grapat de ciclistes de la categoria Juvenil ens enfilem per les rampes més dures del coll de Bracons, en la primera cursa de l´any de la Copa Catalana, somiant emular Miguel Indurain. D´entre tots, un d´escanyolit però amb molt de nervi ataca i es planta tot sol a la línia d´arribada de la capital d´Osona després de rodar sol 40 quilòmetres.

Tarda de l´ultim diumenge de setembre del 2009.
Mentre el calorós estiu va quedant enrera els millors ciclistes del món lluiten per guanyar el maillot més bonic del ciclisme, un de blanc decorat amb les franges de l´arc de Sant Martí i el dret a lluir-lo durant una temporada sencera. Després de gairebé 260 quilòmetres, Joaquim Rodríguez, que ha anat escapat gairebé tota la cursa, aconsegueix una meritòria medalla de bronze, salvant així la desastrosa tàctica dels seus teòrics líders de selecció. El mateix que 13 anys enrera s´exhibia al coll de Bracons. El primer ciclista català en aconseguir una medalla en un Campionat Mundial de ciclisme.
I és que un bon afeccionat a la bicicleta no es pot perdre el Mundial. En el d´ahir, a Mendrisio (Suïssa), quan un company de generació va aconseguir tan bon resultat em vaig posar molt content. Una cursa en la qual si es té el privilegi d´assistir-hi la diversió i el bon ambient amb els altre espectadors (sobretot si són italians) estan garantits. Veure passar els ciclistes llançant furibunds atacs davant teu a les rampes més dures del circuit és un gran espectacle. Tot i que hi ha seguidors de tots els corredors allà s´anima a tothom. Ja fa uns anys en vaig anar a veure un que es disputava a Madrid i l´espectacle és dels que no s´oblida.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Diada Gegantera







Fotos de la Trobada de Gegants celebrada a la Bisbal d´Empordà el passat 12 de setembre.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Visa pour l´Image


Hi ha coses que són típicament del mes de setembre. Una d´elles és visitar Perpinyà per assistir al seu famós festival de fotoperiodisme, el Visa pour l´Image.
Ara que el sector està en crisi perquè cada vegada els mitjans de comunicació publiquen menys bons reportatges, és una bona oportunitat anar a la capital del Rosselló per veure un munt d´històries explicades en imatges. Els temes de la majoria d´exposicions solen ser guerres, conflictes socials, el medi ambient, cultures... Amb un dia és gairebé impossible veure totes les exposicions. Algunes de les més recomanables són les següents:
- Sarah Canon amb el reportatge titulat Talibanistan. Gens fàcil que una dona retrati aquesta colla de salvatges intolerants.
- Les fotografies de Brenda Ann Kenneally , ens mostren l´altra cara de la societat americana a través de la vida de diferents dones.
- l´homenatge en forma de retrospectiva a la desapareguda Françoise Demulder
- les imatges d´humor per mostra-nos coses serioses de Viktor Drachev.
- les guerres i els pirates que assolen Somàlia, vist per Pascal Maitre.
- la bellesa de les fotografies d´un mestre de la llum, Steve McCurry.
- i tots els guanyadors del prestigiosos World Press Photo d´enguany
Com que són unes quantes les exposicions que em van quedar per veure, la xarxa també és un bon recurs per cercar informació i veure amb més calma el treball de molts fotògrafs que m´han cridat l´atenció o dels quals no n´he pogut veure els seus reportatges.

divendres, 4 de setembre de 2009

Impremta de Dege








Segons la guia del planeta solitari, Manigango era la bomba. Autèntics khampes arreu, motocicletes engalanades, monjos budistes, cavalls pels carrers, literalment un lloc que "semblava l´escenari d´un film de vaquers tibetans". No sé si era el mal temps que feia, amb un dia gris i una pluja freda que se´t ficava als ossos, o la falta d´oxigen que no deixava arribar la sang als sentits. El fet és que el lloc no era per llançar coets. Per això no sabíem què fer, si continuar camí cap al nord de la província, direcció Quinghai o desviar-nos un parell de dies per arribar-nos a Dege i fer un cop d´ull a la seva famosa impremta. Afortunadament vam optar per la segona opció.
Gairebé a tocar de la Regió Autònoma del Tibet i enclavada en una vall preciosa a la qual s´hi accedeix després de superar un coll de 5050 metres sobre el nivell del mar, Dege és una població molt important per la cultura tibetana. A Dege hi ha una important impremta, encara en funcionament, on s´hi graven textos per les diferents escoles budistes tibetanes, que acull més de 270.000 planxes d´escrits budistes i amb gairebé 300 anys d´història.
És un lloc agradable de visitar. Jo m´hi vaig passar unes quantes hores allà dins fotografiant i fent amistat amb els seus treballadors. Al final eren ells els que feien fotografies i jo els hi gravava textos.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Khampes






El país de Kham, que històricament ha format part del Tibet, es divideix actualment entre les províncies de Sichuan i Yunnan des que la Xina va ocupar el país de les neus als anys 50. Dels khampes, els seus habitants, Marco Polo va dir que eren uns assassins i uns lladres de caravanes. Precisament fou aquí on els xinesos van trobar una resistència més ferotge a la seva ocupació i foren els khampes els encarregats de vetllar la fugida del Dalai Lama a l´Índia. Si avui el viatger venecià passés per allà segurament no diria el mateix, doncs tot i que són gent de mirada orgullosa i altiva, són de tracte agradable i amables amb els viatgers que recorren les seves terres. I és aquesta mateixa mirada la que es converteix en ràbia davant un escamot militar xinès que desfila només per recorda-los qui té la paella pel mànec.