dijous, 27 d’agost de 2009

Budisme al País de Kham






"Allà on la naturalesa és rude, l´home s´espiritualitza. La gent de la muntanya i els mariners miren al cel. A la feliç plana succeeix el contrari, l´home ric és materialista."
Jacques Bacot

dilluns, 24 d’agost de 2009

Primeres fotos del país de Kham






La sensació de sempre quan et menges uns quants fusos horaris de cop, et passes dotze hores dins un avió i saltant d´aeroport en aeroport. El rellotge marca una hora i el teu cos en porta una altra, et despertes a mitja nit desorientat i fins que no trobes el llum no saps on ets, si dins un tren, una pensió ronyosa, en un vagó de metro ple de xinesos o abraçat al monjo que dorm a la llitera del costat.
S´haurien de deixar passar uns dies abans de fer-ho però no me´n puc estar. Amb la fotografia analògica això era impossible; quan anaves a recollir les diapositives al laboratori les sensacions no eren tan recents i te les miraves amb uns altres ulls. Endollo l´ordenador i començo a descarregar les targetes de memòria de les dues càmeres de fotos que porto quan viatjo. De moment aquí van les primeres cinc...

dimecres, 19 d’agost de 2009

Xina (4)

Una de les experiencies mes dures i traumatiques de viatjar per Xina son els seus waters. La llista d' adjectius escatologics seria eterna, ho deixare amb tres, repugnants, fastigosos i extremadament pudents. La majoria consisteixen en un forat al terra. El que varia es el grau de sofisticacio d' aquest forat; els mes elaborats estan fets per un sanitari blanc (com que no entenc el xines no se si son de la casa ROCA) amb una forma per posar hi els peus i una cisterna d' aigua. Els mes senzills nomes tenen el forat i una mica mes avall tot el que s' hi ha anat dipositant. Entremig totes les varietats i combinacions entre aquests dos. En general si s' haguessin de puntuar entre 0 i 10, els hi posariem un menys 10 amb un "necessiten millorar". En tots ells el servei de neteja i manteniment fa anys que esta de vacances. Els que s' han de mirar d' evitar com sigui son els de les estacions i arees de servei. Quan et penses que ja has trobat el pitjor, sempre acabes trobant-ne un que supera els anteriors. I a sobre et cobren per entrar-hi. Imagineu-vos la feina de la persona que ho fa. Per anar-hi el millor es respirar a fons abans d' entrar i anar per feina. Aixo de llegir-hi el diari o la revista del cor queda totalment desaconsellat. Una altra recomanacio es quan passes per davant d' un hotel de certa categoria entrar-hi dissimuladament, de manera que no es noti que no n'ets client i aprofitar per alleugerir els budells. En definitiva, tota una experiencia a la qual no t' hi acabes d' acostumar mai.

Canviant de tema. Aixo ja s' acaba, la roba d' abric ja es al fons de la motxilla, avui tornem cap a Beijing i d' aqui cap a casa el diumenge. Deixem la fred de les terres altes i tornem a la calor i a la xafogor de la capital. Nomes ha passat un mes pero sembla que faci mes; moltes coses viscudes, ara tocara pair-ho.

diumenge, 16 d’agost de 2009

Xina (3)

Feia dies que no feia cap entrada al blog, aixi que ja toca. Han passat moltes coses des de llavors, quan ens disposavem a iniciar la ruta per l'oest de Sichuan, just al limit amb la frontera tibetana. Penjar fotografies continua sent una tasca gairebe impossible, aixi que ja ho deixo per quan torni a casa.
Acabem d' arribar a Xining, la capital de Qingai, un viatge etern de 17 hores amb autobus. Pero aquesta nomes ha estat l'ultima etapa d' un viatge d'aquells als quals se'ls aplicaria el qualificatiu d'epic i que et queden gravats a la memoria (i als ossos) per sempre mes. Carreteres en mal estat, vehicles destartalats, salvatges ports de muntanya i una alcada sempre vorejant els 4000 metres sobre el nivell del mar que et deixava sense forces fan que no sigui un lloc comode i facil per viatjar. Pero aixo sempre te la seva recompensa perque els camins menys fresats sempre acaben sent els millors. En un lloc on els cels son tan blaus i infinits, les praderies tan verdes i les muntanyes tan altes que sembla que s' alcin fins als nuvols no hi podia faltar una rica cultura com la kham, cosina germana de la tibetana. Hi ha moments en que tens la sensacio d' estar en un western. Els habitants del pais de Kham son gent orgullosa i altiva pero a l' hora de tracte agradable. Arreu es veuen moderns genets cavalcant motocicletes decorades amb banderes d' oracions, cues de iak i radiocassettes amb musica pop tibetana a tot drap. Als monestirs sempre hi ets benvingut i hi trobes algun monjo que et convida a menjar o prendre un te de mantega rancia de iak. Aqui la magia del budisme de les altes muntanyes hi es ben viva. I es que com diu la Irene, aquests son els camins que realment ens agrada recorrer.
Ara be, darrera tanta bellesa tambe s' hi amaguen drames. Drames com el d' un jove que vam coneixer i que tot just acabava de tornar de Lhasa, on havia passat tres anys a la preso, patint pallises i treballs forcats. El seu delicte, intentar creuar l' Himalaia per exiliar-se a Dharamsala (India).

dilluns, 3 d’agost de 2009

Xina (2)

Buda gegant de Leshan


Chengdu


Dues noticies des de Xina, una de bona i una de dolenta. La bona es que hem apres a penjar fotos al blog enganyant la censura. De moment penjo un parell d imatges perque costa molt penjar-ne mes. La dolenta es que no podem entrar al Tibet pel nostre compte. Les autoritats xineses ens obliguen a contractar paquets turistics amb els quals et tenen controlat en tot moment i pagues un dineral. Corren mals temps pels viatgers independents per entrar al Tibet. Aixi es que haurem de seguir l' alternativa prevista que era voltar per altres provincies de Xina. De moment hem navegat per les 3 Gorges i la monumental presa del Yangtse. La nostra intencio es anar a l' Oest de Sichuan i el sud de Qingai i Gansu, provincies amb forta presencia tibetana i sense tantes restriccions. Pero caldra veure el temps...