diumenge, 26 de juliol de 2009

Xina (1)

Finalment sembla que hem pogut esquivar la censura que el govern xines mante en pagines considerades no grates com els blogs d'opinio i el facebook. Ja ens haviem resignat a no poder escriure ni fotos ni escrits d'aquest viatge.
Beijing ens ha tornat a impactar com la primera vegada. Es una ciutat que l'has d'abordar amb calma si no vols correr el risc que t'esclafi i et xucli l'energia. Si aixo passa, la cosa te facil solucio perque llavors ve un dels grans atractius de la Xina, la seva gastronomia. I es que aqui el menjar es un plaer pels sentits. Els carrers son plens de paradetes que t'ofereixen mil coses. Amb els pinxos d'escorpits no ens hi hem atrevit pero.
Amb un tren nocturn aquest mati hem arribat a Xi'an, l'antiga capital de l'imperi xines i punt de sortida (o arribada) de la Ruta de la Seda. Actualment es una ciutat moderna com qualsevol altra de la Xina, pero l'exercit de guerrers de terracota de l'emperador Qin Shi Huang, fa que sigui parada obligatoria en el nostre viatge cap al Tibet.
Dema ens esperen setze hores de tren fins a Chengdu (segur que seran molt divertides), la porta per accedir al Tibet. Un cop alla tocara creuar els dits i esperar poder entrar al pais de les altes muntanyes i els budistes; no es clar que sigui facil aconseguir-ho, sobretot si no s'esta disposat a pagar-ne molts diners.

PD (finalment no em deixen penjar fotos)

dilluns, 20 de juliol de 2009

dimarts, 7 de juliol de 2009

Tracks del Diable







D´un temps cap aquí han anat sorgint diferents propostes d´itineraris circulars per fer a peu o amb BTT. Els Pedals de Foc i els Pedals d´Occitània a la Vall d´Aran, els Cavalls del Vent al Cadí, La Porta del Cel al Pallars Sobirà i l´Alt Urgell o els Refugis del Torb, al Pirineu Oriental són els més coneguts
Un dels últims d´afegir-se a aquesta llista és el Tracks del Diable. Es tracta d´una ruta de 205 kms i gairebé 8000 metres de desnivell positiu per fer amb bicicleta de muntanya amb sortida i arribada a Torelló i que transcorre per les subcomarques del Cabrerès, el Bisaura i el LLuçanès. La ruta passa per paisatges d´aquells que enamoren, els Cingles de Tavertet, el Collsacabra, la Vall del Ges, fagedes, boscos de pi negre, masies abandonades, ermites solitàries... Amb en Sixte i en Marc ho hem fet en tres dies i n´hem quedat encantats.