dijous, 31 de desembre de 2009

De viatge per...



Coneixeu les banderes?

dimecres, 23 de desembre de 2009

dimecres, 16 de desembre de 2009

Travel Photographer of the Year

Foto G.B.M Akash

Foto G.B.M Akash

El prestigiós concurs internacional Travel Photographer of the Year avui ha fet públics els resultats. Aquest concurs té diferents categòries, importants premis i reconeixement pels guanyadors. El guanyador d´aquest any ha sigut el bengalí G.B.M Akash amb un reportatge sobre viatjar amb tren a Bangladesh i un altre sobre el desmantellament de vaixells al Pakistan.

danisalva.com

Per la meva part, hi he participat en les categories de Homeland, People of the World i a Traveler´s Tale. Amb el primer, n´he resultat finalista mentre que amb el segon he obtingut un cinquè lloc final.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Bicicleta de muntanya






Sembla que aquest any la neu al Pirineu gironí no vol caure. I mentre esperem que entri alguna llevantada per descarregar neu sobre els cims pelats i poder practicar l´esquí de muntanya amb la bicicleta de muntanya sempre ens queden llocs nou per descobrir.

dilluns, 30 de novembre de 2009

La Bola de Cristal


Torna la Bruja Avería i companyia. Quins records!!
La Bola de Cristal

dimecres, 25 de novembre de 2009

Pinetells

Quatre pinetells trobats aquesta tarda a les Gavarres. El sopar d´avui.

divendres, 20 de novembre de 2009

Bastiments





Hi ha espectacles que no s´obliden mai. Els que ofereix la natura solen ser d´aquesta mena. Un dimecres a la tarda d´ara fa un any, amb l´Iscle pujàvem a Ull de Ter per fer el Bastiments (2881m) amb esquís i tastar les primeres neus de la temporada. No té preu veure des d´allà dalt com el sol es va ponent mentre a baix, a la plana i a les valls, es van encenent multitud de minúscules llumetes. I de sobte, coincidint amb l´últim raig de llum a l´horitzó, la Tramuntana, que fins llavors bufava amb força, va parar i tot va quedar en la calma més absoluta. Un moment màgic. Les sensacions de la baixada esquiant són difícils de descriure.
Aquest any haurem d´esperar perquè de neu, al Pirineu Oriental, poca.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Viatges. La Xina


Tercera entrega de la temporada dels bisbalencs (i rodalies) viatgers.

dijous, 5 de novembre de 2009

Tarda del dijous




Avui, aquesta tarda, plegant de la feina, des de Begur s´endevinava que hi podia haver un posta de sol espectacular. Per això, anant cap a casa i aprofitant que sovint porto una càmera al cotxe, m´he parat a Regencós i he pujat al Quermany per veure si es complien el pronòstics. Tot i que al final la cosa no ha sigut el que prometia ha valgut la pena pujar a aquest mirador sobre la plana i gaudir de la vista que des d´allà s´hi pot disfrutar. I ja tornant amb el cotxe, els últims rajos de llum han coincidit amb el moment que passava per Pals i m´hi he aturat a fer la segona foto.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Viure de la fotografia al segle XXI: tècnica, estil personal i estratègies de marquèting


Aquest passat cap de setmana i organitzades per la Fundació Universitària Martí l´Humà, s´han celebrat a la Garriga (Vallès Oriental) unes jornades dirigides a professionals i aficionats avançats en les qual s´ha debatut sobre el futur de la fotografia. Els ponents van ser el fotògraf multidisciplinar Siqui Sánchez ; Pepe Baeza, editor gràfic de El Magazine de la Vanguardia; Hugo Rodríguez, expert en tecnologia de fotografia digital; Joan Vendrell, director del blog Naturpixel; Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision i Tino Soriano, fotògraf del National Geographic i conductor del debat. Entre els convidats també hi havia gent de la categoria de Paco Elvira, Joan Fontcuberta, Walter Astrada, Carlos Pérez de Rozas, Maria Rosa Vila i molts d´altres.
Jo hi vaig assistir el dissabte. D´entre les moltes altres idees i temes tractats es va parlar sobretot del paper important de les noves tecnologies i les xarxes socials per donar a conèixer i vendre els treballs fotogràfics i de com els tradicionals mitjans de publicació (revista i premsa) estan en crisi. A propòsit d´aquest punt es va generar un interessant debat entre Pepe Baeza i Fran Simó de Barcelona Photobloggers, els dos representants de dues maneres de veure la fotografia molt diferents, el passat i el futur (o present).
A part del què es va parlar, fou una magnífica oportunitat de compartir idees i conèixer gent molt interessant i tot en un magnífic palauet modernista, amb àpat inclòs i un ambient de tardor molt agradable.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

www.danisalva.com



Acabo d´actualitzar el web amb noves fotos i traduccions al castellà i l´anglès.
Hi ha fotos del viatge a Xina i la verema.
danisalva.com

dissabte, 17 d’octubre de 2009

La Carbonera







Ja fa una colla d´anys que a Sant Climent de Peralta, al municipi de Forallac es fa una carbonera com les que es feien abans pel massís de les Gavarres per obtenir-ne carbó. Actualment és un ofici ja desaparegut però gràcies a la carbonera de Sant Climent cada anys es pot veure tot el procés, com s´empila la llenya per posteriorment enterrar-la, l´encesa, la cuita, que s´allarga unes dues setmanes i finalment la desempilada per obtenir-ne el carbó.
L´aconteixement és una autèntica festa amb gran asistència de públic els dies més importants; aquest any amb una banda de música alemanya i tot. També és molt recomanable anar-hi a sopar qualsevol dia al vespre per passar-hi una bona estona.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Frank Vandenbroucke

Foto El País

Sempre he sentit fascinació per aquells esportistes dotats d´unes condicions excepcionals per la pràctica esportiva però al mateix temps amb una psique molt fràgil. Superdotats físicament però molt dèbils mentalment. Esportistes que han protagonitzat grans exhibicions i que al mateix temps s´han vist envoltats per l´escàndol i han caminat massa propers a l´abisme.
Al món del ciclisme, que és un esport del qual sóc un fanàtic, n´hi han uns quants d´aquests casos. El Chaba Jiménez i Marco Pantani són els dos més coneguts. Ciclistes que damunt de la bicicleta podien fer coses atribuides als genis però al mateix temps tenien un component autodestructiu que els va portar a la mort.
A Bèlgica, on l´esport de les dues rodes és gairebé una religió, quan als anys noranta va aparèixer l´estrella de Frank Vandenbroucke es pensaven que ja havien trobat el nou Eddye Merck. Tot i que en els seus inicis va obtenir grans victòries, ràpidament va entrar en una espiral negativa i va començar a tenir problemes amb l´alcohol, les drogues i el dopatge.
Per això quan aquest matí he escoltat per la ràdio que l´enfant terrible del ciclisme belga havia mort, no m´ha estranyat gens. Feia temps que es veia a venir. Però sempre ens quedarà el record d´atacs com el que va protagonitzar a la cota de Saint Nicolàs (el lloc on havia dit que ho faria) per guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja o aquella tremenda etapa de la Vuelta a Espanya per la Serra d´Àvila quan tot sol va posar el pilot en fila d´un.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Mundial de ciclisme

Foto Graham Watson
El ciclista català

Foto Manolo
Un servidor

Foto Manolo
Els Tifossi repartint la pasta

Foto Manolo
Sense perdre detall de la cursa amb una TV compartida

Foto Manolo

Un diumenge de març de l´any 96.
Mentre a Vic el Mercat del Ram dóna la benvinguda a la primavera un grapat de ciclistes de la categoria Juvenil ens enfilem per les rampes més dures del coll de Bracons, en la primera cursa de l´any de la Copa Catalana, somiant emular Miguel Indurain. D´entre tots, un d´escanyolit però amb molt de nervi ataca i es planta tot sol a la línia d´arribada de la capital d´Osona després de rodar sol 40 quilòmetres.

Tarda de l´ultim diumenge de setembre del 2009.
Mentre el calorós estiu va quedant enrera els millors ciclistes del món lluiten per guanyar el maillot més bonic del ciclisme, un de blanc decorat amb les franges de l´arc de Sant Martí i el dret a lluir-lo durant una temporada sencera. Després de gairebé 260 quilòmetres, Joaquim Rodríguez, que ha anat escapat gairebé tota la cursa, aconsegueix una meritòria medalla de bronze, salvant així la desastrosa tàctica dels seus teòrics líders de selecció. El mateix que 13 anys enrera s´exhibia al coll de Bracons. El primer ciclista català en aconseguir una medalla en un Campionat Mundial de ciclisme.
I és que un bon afeccionat a la bicicleta no es pot perdre el Mundial. En el d´ahir, a Mendrisio (Suïssa), quan un company de generació va aconseguir tan bon resultat em vaig posar molt content. Una cursa en la qual si es té el privilegi d´assistir-hi la diversió i el bon ambient amb els altre espectadors (sobretot si són italians) estan garantits. Veure passar els ciclistes llançant furibunds atacs davant teu a les rampes més dures del circuit és un gran espectacle. Tot i que hi ha seguidors de tots els corredors allà s´anima a tothom. Ja fa uns anys en vaig anar a veure un que es disputava a Madrid i l´espectacle és dels que no s´oblida.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Diada Gegantera







Fotos de la Trobada de Gegants celebrada a la Bisbal d´Empordà el passat 12 de setembre.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Visa pour l´Image


Hi ha coses que són típicament del mes de setembre. Una d´elles és visitar Perpinyà per assistir al seu famós festival de fotoperiodisme, el Visa pour l´Image.
Ara que el sector està en crisi perquè cada vegada els mitjans de comunicació publiquen menys bons reportatges, és una bona oportunitat anar a la capital del Rosselló per veure un munt d´històries explicades en imatges. Els temes de la majoria d´exposicions solen ser guerres, conflictes socials, el medi ambient, cultures... Amb un dia és gairebé impossible veure totes les exposicions. Algunes de les més recomanables són les següents:
- Sarah Canon amb el reportatge titulat Talibanistan. Gens fàcil que una dona retrati aquesta colla de salvatges intolerants.
- Les fotografies de Brenda Ann Kenneally , ens mostren l´altra cara de la societat americana a través de la vida de diferents dones.
- l´homenatge en forma de retrospectiva a la desapareguda Françoise Demulder
- les imatges d´humor per mostra-nos coses serioses de Viktor Drachev.
- les guerres i els pirates que assolen Somàlia, vist per Pascal Maitre.
- la bellesa de les fotografies d´un mestre de la llum, Steve McCurry.
- i tots els guanyadors del prestigiosos World Press Photo d´enguany
Com que són unes quantes les exposicions que em van quedar per veure, la xarxa també és un bon recurs per cercar informació i veure amb més calma el treball de molts fotògrafs que m´han cridat l´atenció o dels quals no n´he pogut veure els seus reportatges.

divendres, 4 de setembre de 2009

Impremta de Dege








Segons la guia del planeta solitari, Manigango era la bomba. Autèntics khampes arreu, motocicletes engalanades, monjos budistes, cavalls pels carrers, literalment un lloc que "semblava l´escenari d´un film de vaquers tibetans". No sé si era el mal temps que feia, amb un dia gris i una pluja freda que se´t ficava als ossos, o la falta d´oxigen que no deixava arribar la sang als sentits. El fet és que el lloc no era per llançar coets. Per això no sabíem què fer, si continuar camí cap al nord de la província, direcció Quinghai o desviar-nos un parell de dies per arribar-nos a Dege i fer un cop d´ull a la seva famosa impremta. Afortunadament vam optar per la segona opció.
Gairebé a tocar de la Regió Autònoma del Tibet i enclavada en una vall preciosa a la qual s´hi accedeix després de superar un coll de 5050 metres sobre el nivell del mar, Dege és una població molt important per la cultura tibetana. A Dege hi ha una important impremta, encara en funcionament, on s´hi graven textos per les diferents escoles budistes tibetanes, que acull més de 270.000 planxes d´escrits budistes i amb gairebé 300 anys d´història.
És un lloc agradable de visitar. Jo m´hi vaig passar unes quantes hores allà dins fotografiant i fent amistat amb els seus treballadors. Al final eren ells els que feien fotografies i jo els hi gravava textos.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Khampes






El país de Kham, que històricament ha format part del Tibet, es divideix actualment entre les províncies de Sichuan i Yunnan des que la Xina va ocupar el país de les neus als anys 50. Dels khampes, els seus habitants, Marco Polo va dir que eren uns assassins i uns lladres de caravanes. Precisament fou aquí on els xinesos van trobar una resistència més ferotge a la seva ocupació i foren els khampes els encarregats de vetllar la fugida del Dalai Lama a l´Índia. Si avui el viatger venecià passés per allà segurament no diria el mateix, doncs tot i que són gent de mirada orgullosa i altiva, són de tracte agradable i amables amb els viatgers que recorren les seves terres. I és aquesta mateixa mirada la que es converteix en ràbia davant un escamot militar xinès que desfila només per recorda-los qui té la paella pel mànec.

dijous, 27 d’agost de 2009

Budisme al País de Kham






"Allà on la naturalesa és rude, l´home s´espiritualitza. La gent de la muntanya i els mariners miren al cel. A la feliç plana succeeix el contrari, l´home ric és materialista."
Jacques Bacot