dimarts, 17 de juny de 2008

Gaig blau


Ja fa una colla de dies que al matí quan vaig a treballar, a prop d´Ullastret, em trobo un gaig blau en uns fils de la llum. Quan paro el cotxe per contemplar-lo el paiao aixeca el vol i marxa a posar-se a qualsevol altre lloc més lluny. Amb permís del blauet i l´abellerol, el gaig blau és un dels ocells més bonics que podem veure per aquestes contrades. El seu blau elèctric i gairebé enlluernador fa que la seva identificació no porti a confusió.

dijous, 12 de juny de 2008

Dragan i Lawrence

Andrzej Dragan i Joey Lawrence són dos noms que actualment estan marcant tendència en el món de la fotografia digital. Aquí van un parell d´imatges fetes per ells i un link a les seves webs.

http://andrzejdragan.com/

http://www.joeyl.com/

(c) J. Lawrence

(c) A. Dragan

dimarts, 10 de juny de 2008

Blogs de viatges

D´entre la gran quantitat de blogs existents a la xarxa, aquí en van un parell. Tots dos tenen com a tema principal el món dels viatges; el primer està centrat amb la Ruta de la Seda. I el segon està dedicat a difondre webs, blocs i tota mena d´informació de viatges escrita en català. Recentment en aquest últim hi ha aparegut una referència al meu.

http://amudaria.blogspot.com/

http://blocdeviatges.blogspot.com/search/label/Mong%C3%B2lia

dimecres, 4 de juny de 2008

Duforspitze (4634m)





"M’agradaria veure el lleopard de les neus, però si no el veig també em semblarà bé". Qui escrivia aquestes paraules era Peter Matthiessen al llibre El Lleopard de les Neus. Nosaltres no preteníem veure l´ esquiu felí, ni tan sols visitar el Dolpo, la cara oculta del Nepal. El nostre objectiu, més modest, era intentar pujar el Duforspitze (4634m) , la punta més alta del massís del Monte Rosa als Alps, situat a la frontera entre Itàlia i Suïssa. Però com Matthiessen, si no ho aconseguíem no passava res perquè del què es tractava era de gaudir de la muntanya i del camí. No tot és arribar al cim, allò que et trobes per arribar-hi també val la pena: la majestuositat de les muntanyes que et fan sentir molt petit; la fascinació que desperten les glaceres, amb la seva aparent quietud i les capritxoses formes que formen immensos blocs de gel; les esquerdes i fissures, algunes de les quals sembla que hagin de conduir a les entranyes de la terra; els seracs desgastats per l’aigua que els deixa en un estat de fràgil equilibri; el soroll sord provocat pel despreniment d’un serac o una allau de neu; les marmotes que corren a amagar-se al nostre pas; els isards que salten desafiant les lleis de la gravetat; una perdiu blanca que comença a canviar el plomatge; un tall de pa i embotit per sopar acompanyat d’un plat de sopa calenta; dormir ben calentó dins el sac al refugi; o la figura imponent i mil vegades retratada del Cerví just davant nostre... Tot això fa que l’experiència de la muntanya sigui única.

El grup el formàvem els mateixos que les altres expedicions als Alps, en Marc, en Sixte, l´ Elisabet, l´ Ivan i jo. El desplaçament, per anar més còmodes i descansats, el vam fer amb avió fins a Bergam, on vam menjar la pitjor pizza que es deu fer a Itàlia. D’allà, amb cotxe llogat, fins a Zermatt on un cremallera ens deixa a 2700 metres i ens estalvia una bona caminada. Per arribar al refugi (2800m) hem de creuar pel damunt una llengua glacial. Trobar el camí marcat no és fàcil perquè el moviment del gel fa que aquest canviï constantment. Hem d’anar amb molt de compte, arreu hi ha esquerdes perilloses i moltes vegades tapades per neu mig fosa. Els últims 200 metres de desnivell ens fan suar de valent. Al refugi no hi ha gairebé ningú i aquesta època de l’any no és guardat. Uns suïssos ens diuen que hi ha molta neu i que les altes temperatures no la deixen endurir. Això ens desanima. A la matinada iniciem l’atac al cim i ràpidament guanyem altura per una espatlla de roca i terra. La moral ens puja. Però l’alegria ens dura poc. Poc després ens comencem a enfonsar a la neu, no hi ha traça oberta i no trobem el camí i ens adonem que tanta neu acumulada pot ser perillosa i optem per recular . El cim haurà d’esperar. A Zermatt ens refresquem amb una bona cervesa i comencem a fer plans per tornar-hi un altre dia i en una època de l’any més favorable.