dimecres, 28 de maig de 2008

Nepal

Amb pocs dies de diferència dues notícies que fan referència al Nepal, un país del qual en tinc un molt bon sabor, han saltat als mitjans de comunicació. La primera , i la més tràgica, feia referència als problemes que va patir Iñaki Ochoa a l´Himàlaia, i que li van costar la vida. Aquest alpinista navarrès intentava escalar la cara sud de l´Anapurna, el desè cim més alt de la terra; no el més alt però si el més perillós. Va desistir a 100 metres del cim i va esperar gairebé una setmana a 7400 metres un equip de rescat format per un grup dels millors alpinistes. Després de llegir les cròniques d´un rescat d´aquesta magnitud i malgrat el final tràgic, a un se li posa la pell de gallina de veure com aquest grup no dubta a fer tot el possible per intentar baixar un company moribund per damunt dels 7000 metres sobre el nivell del mar, allà on l´aire gairebé és irespirable i els helicòpters no poden sobrevolar per la finura d´aquest aire.

L´altre notícia, en aquest cas bona, l´he sentit avui . Després de 240 anys la monarquia abandona el poder i el Nepal es converteix en una repúblia. No he pogut evitar sentir una gran alegria per aquest país i les seves amables gents. Finalment , una llum d´esperança s´obre pel poble nepalí i es desenpalleguen d´una vegada per totes d´un monarquia que era la font d´uns quants dels seus mals. Set anys enrera però, ho recordo com una tristesa quan pocs dies després d´haver tornat a casa , l´actual rei Gyanendra, en una matança a palau va acabar amb la vida del seu germà Birendra i la del príncep hereu. Pels carrers on llavors m´havia passejat entre les seves gents amables i rialleres, amb olors, colors, sorolls de tota mena i mil estímuls més , ara tot era violència i altercats i per les valls de l´Himàlaia una ombra de desgràcia complicava la vida de les seves gents.


Iñaki Ochoa a l´Anapurna (c) Iñaki Ochoa

Valls del Khumbu

Namche Bazar

Everest

dissabte, 24 de maig de 2008

Poesia infantil

Poema dels alumnes de 2B de l´escola de Begur, fet per ells mateixos per celebrar el passat Sant Jordi.
Recentment aquest poema ha estat
publicat en un blog dedicat a la poesia infantil i juvenil de Cocentània (Alacant).


LA PRIMAVERA

La primavera ha nascut
i l´hivern ha desaparegut,
l´aigua encara és freda,
canta la cadernera i floreix l´alzinera,
juguem a l´era i tot ens alegra.
La gent contenta al carrer ha sortit,
al camp les flors han florit
i tot té un color verd i bonic.

alumnes de 2B

http://www.xtec.cat/ceipdoctorarruga/
http://bibliopoemes.blogspot.com/search?q=Begur


diumenge, 18 de maig de 2008

Paris Roubaix

(c) Timm Kölln
(c) Timm Kölln

(c) Timm Kölln

(c) Timm Kölln

(c) Timm Kölln

(c) Timm Kölln

(c) Timm Kölln

(c) Timm Kölln

Els que som bon aficionats al ciclisme, a part del Tour de França, ens agrada seguir altres curses. Una d´aquestes és la Paris Roubaix. Aquesta proba és també coneguda com l´Infern del Nord perquè així és com va quedar el nord de França després de la I Guerra Mundial. La Paris Roubaix és un anacronisme en el ciclisme modern de carreteres ben llises i ben aslfaltades, és un salt al passat. Aquesta cursa és totalment planera , sense cap desnivell però es disputa per camins sense aslaftar o per sobre de trams adoquinats; trams que molts d´ells no s´han restaurat des de fa més de cent anys i són plens de forats. Si plou, llavors el terreny es converteix en un gran fangar i és com si el propi diable pedalés amb els ciclistes. Al guanyador se l´obsequia amb una llamborda i la glòria eterna. Per la resta les tan esperades dutxes del velòdrom, on finalitza la cursa després de 265 kms.
Els ciclistes espanyols tradicionalment han esquivat aquesta cursa per considerar-la perillosa però n´hi ha dos que senten gran devoció per ella, en Pedro Horrillo i en Joan Antoni Flecha. A les categories inferiors vaig coincidir amb aquest últim i ja llavors, 10 o 12 anys enrera, era com diuen els italians un fuoriclasse i ho guanyava gairebé tot. Avui a El País Semanal hi apareix un reportatge dedicat a la cursa amb aquestes impactants fotografies de Timm Kölln

http://www.elpais.com/articulo/portada/carrera/dura/mundo/elpepudep/20080518elpepspor_6/Tes

http://www.timmkoelln.com/

dijous, 15 de maig de 2008

dimecres, 7 de maig de 2008

Visions del Baix Empordà

Aquestes són les fotografies que vaig aportar a l´exposició col.lectiva "Visions del Baix Empordà" a Torroella de Montgrí amb textos de Josep Pla, Joan Guillamet i Lluís Llach. Un parell d´aquestes fotos ja les havia publicat anteriormanet al blog però sense els textos.


Hi ha un primer terme format pel curs inferior del Ter, l’antiga geografia lacustre, avui convertida en camps d’arròs, tancada per les muntanyes del Montgrí, de color de coll de tórtora i de flor de farigola, malva i violeta.

El meu país – Josep Pla


A desgrat de tenir un nom femení, jo crec que la tramuntana és un vent de molta virior i molt adult. La seva iconografia, diguin el que diguin els clàssics, no s’avé pas gaire, em sembla a mi, amb caparrons alats d’infants tendrívols que van bufant, sinó més aviat amb la figura gegantina d’un tità irat i barbut, que sospira implacable des del seu amagatall de darrera les muntanyes.

Coses i gent de l´Empordà – Joan Guillamet


El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

País petit - Lluís Llach

diumenge, 4 de maig de 2008

Les 4 capitals catalanes amb bicicleta

Quina ha sigut la meva sorpresa quan he visitat el blog de l´Amat i he llegit la seva felicitació. La veritat és que m´ha il.lusionat molt. Fa anys que ens coneixem amb l´Amat, hem passat moltes hores junts a la carretara i fins i tot havíem compartit sostre i algun viatge pel Pirineu però últimament estàvem una mica desconectats l´un de l´altre. Ell continua en el món del ciclisme i s´entrena per unir en un sol viatge amb bici les 4 capitals de província catalanes. L´any passat es va apuntar a le Tour Ultimate , una cursa d´ultraresistència que comença a Holanda i després de voltar tot França torna al seu punt de sortida.

més informació i detalls en el seu blog: http://amatartigas.blogspot.com/

Aneto

A la tercera va la vençuda. Després de dos intents fallits, finalment he pogut fer el cim de l´Aneto (3404m) , la muntanya més alta dels Pirineus. Un petit repte personal que feia temps que perseguia i que finalment he pogut acomplir. El dia va ser esplèndid amb un sol radiant i temperatures altes que ens van acompanyar tota la jornada. Els guies eren de luxe, en Guillem Garcia, una jove promesa de l´esquí de muntanya i en Joan Cardona, el primer gironí a coronar l´Everest. Vam començar la pujada des de Llanos del Hospital ja amb els esquís calçats. D´aquí vam anar guanyant altura progressivament fins arribar al refugi de la Renclusa, situat a 2160 metres. Al refugi vam enfilar el fort desnivell de la gelera de la Maladeta per anar a buscar el coll del Portilló superior (2870m) on vam agafar forces i vam saltar a la gelera de l´Aneto per creuar-lo en diagonal fins al Coll de Corones (3198). Arribats aquí, en Joan, el seu fill i en Guillem van continuar pel corredor Estasen, una via més tècnica. Jo vaig acabar d´arribar al cim per la ruta normal (i la més fàcil). El darrer obstacle a superar avanç del cim va ser el pas de Mahoma, una petita cresta no massa complicada però molt aèria. Des del cim vam gaudir de les excel.lents vistes i del fet de tenir els Pirineus als nostres peus . Després , el reagrupament i a disfrutar dels 1500 metres de desnivell de la pala de neu més gran del Pirineu per sobre de la gelera fins a Aigualluts. La baixada va ser fabulosa tot i que com que anàvem una mica tard la neu ja s´havia f transformat i no es trobava en les millors condicions per esquiar, però tot i així el plaer va ser molt gran.

En Guillem i en Joan recuperant forces


En Joan obrint traça a l´Oriol


La part superior de la gelera i l´Aneto


El pas de Mahoma i el cim


La foto del cim