dimarts, 22 d’abril de 2008

Fotògrafs de l´Empordà


Article aparegut a la Vanguardia el passat divendres 4 d´abril dedicat als Amics de la Fotografia de Torroella i a una exposició col.lectiva titulada "Visions del Baix Empordà". L´exposició realitzada per membres de l´agrupació ha consistit en buscar textos literaris que parlin de la comarca i posar-hi fotografies. La meva aportació a l´exposició han sigut 3 fotografies acompanyades de textos de Joan Guillamet, Josep Pla i Lluís Llach.

dilluns, 21 d’abril de 2008

Recomanació literària

“ Si les teves fotografies no són prou bones , és que no t’hi has acostat prou”.
L´autor d´aquesta frase és Robert Capa, per molts el millor fotògraf de guerra del segle XX. El seu nom autèntic era Andre Friedmann i Robert Capa fou el nom del personatge que van crear ell i la seva companya, la també fotògrafa Gerda Taro, per tal de donar-se més importància i poder vendre les seves fotografies que fins llavors gairebé no comprava ningú. Anys més tard i durant un viatge per la URSS amb l´escriptor nord-americà John Steinbeck, un altre dels grans del passat segle, aquest afirmava que cada dia abans d´anar a treballar Andre Friedmann entrava al bany de l´habitació de l´hotel on s´allotjaven i després de dues hores de construir el personatge , en sortia Robert Capa. Hi ha qui diu que Gerda Taro era molt més bona fotògrafa que el propi Capa o que si Henri Cartier-Bresson hagués cobert la Guerra Civil espanyola, Capa no hauria passat a la història.
Una de les fotografies més conegudes de Capa és “mort d´un milicià”. Aquesta imatge fou presa durant el conflicte espanyol. Sempre s´ha debatut sobre si la fotografia és real o si tot fou un muntatge. Són tants els seus defensors com els seus detractors. Entre aquest últims hi han hagut experts de tota mena, forenses, testimonis i documents d´arxiu que s´han dedicat a analitzar la imatge minuciosament per desmuntar-ne la seva autenticitat. A mi personalment tant me fa que la imatge del milicià sigui un muntatge o no perquè m´ha servit per poder-me imaginar més clarament allò que el meu avi sempre m´havia explicat sobre la Guerra Civil i que ell va viure personalment, com quan la metralla d´un morter el va ferir greument durant la Batalla de l´Ebre. Les imatges preses dels civils fugint cap a França em recorden els relats de misèria i desesperació de les històries reals que havia sentit explicar a la meva àvia.

Un bon llibre per aprofundir en la vida d´aquest personatge fascinant és la biografia escrita per Richard Whelan titulada “Robert Capa”. Capa va viure una vida curta però intensa, els seus inicis com a fotògraf van ser força desastrosos i durant una temporada va malviure pels carrers de París guanyant-se la vida com podia i portant una vida bohèmia. Va arribar a tenir un affaire amb l´actriu Ingrid Bergman i fou un amant de la bona vida, capaç de jugar-se tots els diners que li havien avançat per algun reportatge al pòquer, una de les seves grans passions. Va morir a Indoxina , quan portant la seva famosa frase fins a les darreres conseqüències, va trepitjar un mina que el va matar.


(c) Foto: Magnum Photos

dijous, 17 d’abril de 2008

Pastor de l´Empordà




Per trencar una mica el costum de penjar fotografies amb color, com he anat fent amb les publicades fins ara, en penjo tres de blanc i negre. La tècnica utilitzada per fer el blanc i negre és la del digital: disparar arxius RAW amb color i passar-les a blanc i negre amb photoshop.

diumenge, 6 d’abril de 2008

Boira


Josep Pla sempre deia que al Pedró de Pals hi havia la millor vista de l´Empordà i fins allà hi portava els forasters que l´anaven a visitar. Segurament tenia raó, no seré pas jo qui el contradigui, però l´Empordà és farcit d´altres miradors i punts des dels quals gaudir de magnífiques vistes de la comarca. El castell de Foixà és un d´aquests llocs emblemàtics de l´Empordà; aquest matí mentre anava cap a Sant Jordí a la marxa de btt que s´hi ha celebrat m´he trobat amb aquesta agradable sorpresa: el sol sortint i la plana coberta d´una boira mentre es desperta lentament. Els dos pobles són la Sala i Ultramort.