dijous, 11 de desembre de 2008

dijous, 4 de desembre de 2008

Gomorra


Si abans dels 30 ets capaç d´escriure un llibre del qual se n´han venut 3 milions d´exemplars arreu del món és que ets bo. Si a més aconsegueixes que tota la Camorra Napolitana et vulgui matar és que ets boníssim. Això és el que ha aconseguit Roberto Saviano amb el llibre Gomorra. Gomorra és una llibre fascinant i que al mateix temps t´espanta. T´atrapa des de la primera pàgina i és d´aquells que no els pots deixar. Saviano fa una radiografia brutal del Sistema, com és coneguda allà aquesta organització criminal. No passa per alt cap aspecte de la Camorra. El port de Nàpols, que mou el 20 per cent del valor de les importacions tèxtils de la Xina. L´organigrama de l´organització semblant a les ramificacions fins a l´infinit dels fractals. Les sanguinaries guerres entre els diferents clans per aconseguir el poder. El tràfic de droga i armes amb les màfies americanes o dels països de l´Est. El ciment com a forma d´enmascarar i de blanquejar diner negre. O el problema de les deixalles i residus tòxics que han contaminat el sud d´Itàlia, un autèntic càncer per la terra i els seus habitants. I tot amanit amb noms i dades concretes a partir d´un exhaustiu treball d´investigació que només podia fer algú que es troba en el rovell de l´ou.

http://www.robertosaviano.it/

dijous, 20 de novembre de 2008

dissabte, 8 de novembre de 2008

Aquesta tarda per l´Empordà...

...cels dramàtics,

...arcs de Sant Martí,

...pobles de postal,



... i batre les olives

dimecres, 5 de novembre de 2008

El somni

Joan Pipa (C) Christophe Farnarier

Després de veure "El somni" surts del cinema amb dos sentiments contradictoris. Per una banda en Joan Pipa, el protagonista et fa riure amb les converses i les reflexions que va fent i per sentir un català tan autèntic i amb expressions tan riques i allunyades de l´estàndard que ens imposa TV3; al mateix temps et quedes amb pena per veure com desapareix tota una forma de vida en nom del progrés.
"El somni" és una pel.lícula (documental), del director marsellès afincat a Banyoles Christophe Farnarier, que segueix l´últim viatge de transhumància que en Joan Pipa fa amb el seu ramat fins a les terres altes del Ripollès per passar-hi l´estiu. És una llàstima que només es pugui veure en sales minoritàries com el Truffaut a Girona i que com tantes altres pel.lícules de qualitat sigui difícil de veure en llocs més comercials.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Fauna empordanesa


Encara no n´he vist cap però deu tenir treball a moure´s.

divendres, 31 d’octubre de 2008

La foto


La xarxa és com un immens bazar oriental on s´hi troba de tot, nou o vell. Remenant-hi he trobat aquesta perla. Dos mites. Un ja forma part del món dels morts i l´altre més d´una vegada hi ha tingut un peu i mig. Els coneixeu?

dimecres, 15 d’octubre de 2008

"Les coses que més costen són les que més satisfan"


Quan vaig començar amb això de la fotografia digital, desanimat pels pobres resultats obtinguts, li vaig dir a en Diego Espada que això era complicadíssim. En Diego, que en sap una muntanya sobre fotografia i del qual n´he après molt, em va dir que tranquil, que la corba d´aprenentage de la fotografia digital és lenta, fins que un dia tot sembla encaixar i quadrar. Quanta raó tenia!!

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Viatges. Bolívia



Per tercer any consecutiu, aquesta tardor es torna a iniciar el cicle Viatges. Les sessions tindran lloc cada divendres a les 22h al Mundial de la Bisbal d´Empordà. Aquest any la Irene i jo som els encarregats de començar amb el viatge a Bolívia. A continuació venen en Xevi Codolà i en Pere Mercader amb l´Illa de la Reunión per després saltar a Amèrica Central amb bicicleta a càrrec de l´Iscle Martínez i en Roger Josa.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Miners de Potosí






Amb poca llum, molt de gra i desenfocades. Tres ingredients per descartar una foto. Així són la majoria de les fotos que vaig fer a les Mines de Potosí, però n´hi ha prou per veure les dures condicions d´aquest treballadors que cada dia baixen a l´infern per continuar arrencant a la mina una plata cada vegada més difícil de trobar.

diumenge, 14 de setembre de 2008

dijous, 11 de setembre de 2008

dilluns, 1 de setembre de 2008

Bibliografia sobre Bolívia

La millor manera de conèixer una país és llegint. Quan viatjo sempre porto la maleta plena de llibres perquè les estones per llegir són moltes i és una bona manera de passar el temps durant les llargues hores d´espera en aeroports, vols, trajectes amb bus o qualsevol altre moment. M´agrada portar llibres que m´expliquin el país o d´altres que no hi tinguin cap relació. Prefereixo arribar a casa amb algun llibre sense llegir que no pas fer curt. A continuació un recull de llibres i revistes sobre Bolívia.

Monogràfic, aparegut el juliol del 2007, sobre els dos països andins. Els articles bolivians estan dedicats a la situació política, la religió i les tradicions, la ciutat de la Paz, les mines de Potosí i el salar de Uyuni.

Exemplar del passat mes de juliol de la prestigiosa revista National Geographic i que a Europa s´ha publicat amb una altra portada. Conté un interessantíssim i llarg article per entendre la complicada situació actual del país i un altre amb molt bones fotografies de les meravelles naturals de l´altiplà realitzades des de l´aire.


Les no menys prestigioses guies de viatges Lonely Planet són garantia d´èxit per la quantitat d´informació pràctica sobre qualsevol país. Personalment, la millor guia de viatges. La dedicada a Bolívia és en anglès.


Al meu entendre és un llibre molt partidista i en el qual l´autor no amaga la simpatia que sent per l´Evo Morales. Tot i així, indispensable per entendre la figura d´un home que va passar de sindicalista cocaler a ser el primer president indigena del país i amb el qual molta gent té disposades moltes esperances.


Com diu el títol, és una breu introducció per entendre la història dels inques, els quals també van deixar la seva emprenta en territori bolivià.


La millor biografia escrita mai sobre la figura del llegendari guerriller amb informació contrastada i de primera mà. Recordem que els últims dies del Che van transcórrer a Bolívia, país des del qual i a partir d´un petit focus, pretenia escampar la seva revolució per tot el continent sud americà. Malauradament, l´exèrcit bolivià amb l´ajuda de la CIA es va encarregar d´acabar amb el seu somni. L´autor narra aquest episodi i el posterior descobriment, 30 anys després de la seva mort, del cadàver del Che, l´emplaçament del qual era desconegut.

diumenge, 24 d’agost de 2008

Cochabamba

Som a Cochabamba i el viatge es va acabant. Avui agafem un avió per tornar cap a casa però abans hem de fer escala a Asunción (Paraguai) i Sao Paulo (Brasil) abans d´arribar a Madrid. La veritat és que un cop puges a l´avió tens ganes d´arribar i aquestes escales es fan pesades. Però què hi farem. Un cop a casa podrem començar a digerir tot el que hem vist i viscut aquest mes i tornar a agafar el ritme abans de tornar a la feina. Ara venen aquells dies en què un té
l´agradable sensació d´anar fora d´òrbita, que al voltant tot gira a una altra velocitat. Malauradament s´acaba entrant en el ritme i es torna a la rutina diària.

dijous, 21 d’agost de 2008

La Paz



















La Paz és una ciutat que t´exigeig calma per coneixer-la, sinó corres el risc de morir en l´intent. Els seus 3500 metres sobre el nivell del mar fan que l´aire sigui pobre en oxigen. A més , és una ciutat en certa manera caòtica. Tota mena de vehicles de transport de persones i mercaderies circulen pels seus carrers mentre les seves voreres són plenes de gent i parades de tota mena, de roba, menjar... Qualsevol forat per petit que sigui és ocupat. A diferència de qualsevol altra ciutat, la distribució classista dels seus barris és totalment inversa. Les parts més altes, allà on l´oxigen és més escàs i fa més fred, són ocupades per les classes populars. Els grups més benestants viuen a la part baixa. Des del Alto, les vistes de la Paz i el volcà Illimani )ç(6438m) són inmillorables.

La Carretera de la Muerte és considerada la carretera més perillosa del món. Abans de la construcció de la nova, els vehicles que es precipitaven pels seus precipicis eren molts. Actualment , són pocs els que s´hi aventuren a passar per anar de la Paz a Coroico i és més una atracció per turistes. A la Paz són diverses les empreses que t´ofereixen l´opció de baixar-la amb bicicleta.