dissabte, 10 de febrer de 2018

Mekong: Laos i Cambotja (3)


                                              El Mekong al seu pas per Thakhek
LAOS

Thakhaek

Deixem la capital laosiana. El típic camió habilitat per portar passatgers amb banquetes a banda i banda fa la ruta per hotels, pensions, hostals i allotjaments diversos i ens recull al migdia per descarregar-nos en un bus que ens ha de portar a Thakhek. Seguim el curs del riu per la seva riba esquerra; un sol baix a l'horitzó a última hora de la tarda banya l'ambient d'una llum càlida i agradable que ressalta com mai els colors.
Situada en una important ruta comercial entre Tailàndia i Vietnam, Thakhek és la capital de la regió de Khammuan, una vasta àrea formada per materials calcaris que han donat lloc a milers de coves, avencs, espadats i agulles càrstiques que recorden un immens formatge gruyere. La millor forma per descobrir i gaudir de tanta meravella natural és llogant una motocicleta. No hem sortit encara de la ciutat quan ens quedem sense benzina i ens veiem obligats a “col·laborar” amb la causa, abonant la corresponent taxa de 50.000 khips (5 euro al canvi) a la corrupta policia turística; el motiu, no disposar d'un permís de circulació internacional; com si algú ens l'hagués exigit fins ara. Petits entrebancs abans de llançar-nos a l'exploració dels fabulosos entorns off the beaten track. Seguint solitàries i sorrenques pistes que dificulten la circulació ens costa trobar la gegantina i remota cova de Tham Phachan. Encara que poc profunda, l'alçada de la seva obertura i les mides de la seva cavitat ens deixen estupefactes. La sempre present estàtua de Buda ens contempla des d'un sortint en un dels laterals de la cova. Ser els únics encara ens fa gaudir més del lloc.
Tornant aprofitem uns petits gorgs per refrescar-nos i treure'ns la pols que portem a sobre. La carretera que ens retorna a Thakhek transcorre entre camps d'arròs, secs la majoria en aquesta època de l'any. Un intens trànsit de camions carregats de mercaderies, en un sentit i l'altre de la marxa, ens fa extremar les precaucions. Rematem la jornada amb una ben merescuda Beerlao, la cervesa de Laos, mentre el sol va caient a l'altra riba del Mekong i ens obsequia amb una posta memorable.

Phakse

Sempre paral·lels al Mekong continuem el viatge i fem nit a Phakse. La ciutat, capital de la província de Champasak i situada a la confluència del Se Don amb el Mekong, és la porta del sud laosià. No són les bombes de la Guerra del Vietnam que encara queden per explotar, sinó la manca de temps que ens fa desistir de la visita del Plateau del Bolaven. Durant el conflicte fou una regió considerada estratègica, tant per l'exèrcit nord-americà com pel Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, el popular Viet Cong.
Ben d'hora, un petit grup de monjos del monestir proper realitzen el Binthabat; nosaltres esperem transport per arribar a Si Phan Don, les 4.000 illes del Mekong, última escala del viatge per Laos abans de passar a la veïna Cambotja.

                                                            El Binthabat a Phakse

Si Phan Don

A Si Phan Don, a la frontera amb Cambotja, el Mekong s'eixampla 14 quilòmetres, l'amplada màxima que assoleix des del seu naixement a l'altiplà tibetà fins a la desembocadura al Mar del Sud de la Xina. Els diversos ràpids i les cascades més grans del sud-est asiàtic (les de Tat Somphamit són les més espectaculars), han sigut tradicionalment el principal impediment natural a la navegació del riu fins a la Xina. A l'època de la colònia els francesos van construir una línia de tren que unia les illes de Don Khon i Don Det per salvar l'obstacle que representaven les cascades. El pont i una vella locomotora amb una colla de cabres enfilades al seu damunt és tot el que en queda avui.
Per fer una merescuda parada en el viatge escollim l'illa de Don Khon, més tranquil·la i sense la gresca i la festa de Don Det,. Fileres de palmeres a banda i banda dels camins, búfals d'aigua a les vores del riu, pescadors amb mètodes de pesca tradicional a les cascades... 

                                         Illa de Don Khon

Aquí la vida transcorre sense pressa i en un ambient plenament rural mentre descobrim l'illa a ritme de pedal i ens relaxem i gaudim en platges de sorra aptes pel bany, sempre protegides dels molts remolins que hi ha i del corrent traïdor. El peix bullit i embolicat amb fulla de plataner o fregit i acompanyat amb un arròs fet amb llet de coco són exquisideses gastronòmiques per completar l'experiència sensorial de l'estada a l'illa.

                                              Cascades de Tat Somphamit

El pas de Laos a Cambotja és ràpid i àgil. Per molts pocs dòlars de més, l'habitual “fauna oportunista” que acostuma a campar per aquestes fronteres, et fa les gestions i tràmits burocràtics i t'estalvia el tracte amb els sorruts funcionaris, també habituals i difícils de defugir en qualsevol frontera.

CAMBOTJA

Una tarda calorosa i l'autobús que s'endinsa per la planúria cambotjana; un ambient carregat de pols en suspensió i una llum càlida. Lectura d'en Norman Lewis i música dels The War on Drugs, la banda sonora personal d'aquest viatge. Parada al típic establiment de carretera que ofereix alguna cosa per menjar i poques garanties sanitàries. Cares i expressions diferents; mirades dures... El temps transcorre lent aquí...

No deixa de ser curiós el sistema monetari del país. El dòlar americà i el riel cambotjà s'utilitzen indistintament. Les combinacions són diverses: pagar en dòlars i rebre el canvi en dòlars; pagar en dòlars i rebre el canvi en riels; pagar en dòlars i rebre el canvi en dòlars i riels... Convé saber que pel tipus de canvi, un dòlar equival a 4.000 riels.

Kratie

A Kratie els conductors de tuk-tuk no semblen estressar-se gaire ni tenir gaire interès per carregar els escassos viatgers que hi fem parada. La guesthouse no és gaire lluny i ens hi arribem a peu; poc a poc els nostres cossos desarticulats tornen a recuperar el seu estat natural.

A la vora del Mekong tot transcorre amb calma i sense pressa; alguna barcassa solitària remunta la corrent pel mig del riu evitant els bancs de sorra que en aquesta època de l'any sobresurten a banda i banda. El sol baix ens enlluerna els ulls.

Ens despertem i esmorzem sense pressa, contagiats per la calma del lloc i amb la companyia de la simpàtica australiana que porta l'establiment. No pensem en la llarga jornada que tenim fins arribar a Siem Reap...

A Skuon, ja avançada la tarda i a més de mig camí esperem el següent bus; deixem per una millor ocasió l'especialitat culinària local, les aranyes fregides...

Siem Reap i Angkor

Arribem a Siem Reap de nit i després d'un altra viatge llarg i esgotador. Siem Reap és la ciutat moderna i bulliciosa construïda al costat d'Angkor, l'antiga capital de l'imperi Khmer. Hotels de tota mena i pressupost, bars i restaurants on es pot degustar qualsevol cosa, mercats i comerços per comprar i adquirir de tot i més... La ciutat gira al voltant del milió llarg de visitants que Angkor atreu cada any.

    Vehicle militar modern per atacar Angkor i amb  ciclista de suport

              El setge turístic al temple Bayon

Per 10 dòlars més de diferència, val la pena pagar l'entrada (72 dòlars!!) d'una setmana, en comptes de la de tres dies i dedicar-n'hi almenys quatre. Els dies de la nostra estada, la calor i la humitat elevades són intenses; enmig de tanta bellesa és recomanable dosificar-se i agafar-s'ho amb calma per no saturar el cervell ràpidament i morir d'esgotament.

                                                  Celebrant la caiguda d'Angkor

Les restes arqueològiques d'Angkor probablement són les més espectaculars del món. Abandonades, oblidades i devorades per la jungla durant gairebé 500 anys, no es redescobreixen fins el S XIX. Els molts conflictes a Cambotja de la segona meitat del S XX les havien mantingut apartades dels circuits turístics, però tard o d'hora havia de sucumbir al turisme de masses. A les cinc de la matinada ens despertem per veure sortir el sol a Angkor Wat. Amb tants turistes que han tingut la mateixa pensada que nosaltres la lluita per aconseguir un bon lloc és aferrissada. Al final una franja de núvols ens frustra la vista i ens deixa a tots amb un pam de nas.

Durant la visita a qualsevol temple (especialment els més famosos) s'ha d'evitar com sigui acabar atrapat dins un grup de turistes xinesos. En cas de no poder-ho evitar s'ha de sortir el més aviat possible ja que és molt important no ser arrossegat pel grup; el seu elevat ritme de visita pot fer que acabis fora del temple molt ràpidament i sense haver tingut temps de completar i gaudir del lloc. També hi ha un risc alt d'acabar amb un pal selfie a l'ull, amb la bandera o paraigua del guia del grup a l'esquena com en una cursa de braus o amb un timpà rebentat per l'escandalós to de parla dels súbdits del País del Centre.

Membre fortament armat dels poderosos exèrcists turístics del País del Centre

Avui dia costa trobar la màgia d'Angkor envoltat de centenars de milers d'altres turistes. Poc s'haurien imaginat els constructors d'Angkor que les defenses que van dissenyar de poc servirien enfront dels moderns exèrcits turístics...

No hi ha mapa que ajudi a comprendre la magnitud d'Angkor. Fins que no t'hi has passejat i voltat un parell de dies com a mínim, és difícil fer-se una idea de l'escala i les dimensions de tot el complex. Els monuments principals són la ciutat d'Angkor Thom, amb el magnífic temple central de Bayon i les 64 sinistres cares del rei Jayavarman. El temple d'Angkor Wat, de magnituds colossals i relleus finament esculpits amb escenes i batalles del Ramayana i el Mahabaratha, les dues grans epopeies hindús. Potser exagerant una mica, Norman Lewis durant la seva visita als anys 50 va dir d'aquest temple que “tots els monuments de l'antiga Grècia podrien englobar-se en aquest únic edifici.” Un altre punt culminant de la visita és el temple de Ta Prohm; aquí jungla i ruïnes mantenen una pugna desigual. És evident que la natura (si la mà de l'home no intervé) acabarà imposant-se.

La mirada sinistra del rei Jayavarman

Autòctons d'Angkor exhibits com a trofeus fotogràfics pels turistes

Batambang

A la colonial i tranquil·la Batambang passem uns dies molt agradables, descobrint entorns rurals, alguna cova de simbologia budista i plena de ratpenats. Però sobretot gaudim amb la gent de Phare Ponleu Selpak. Aquesta escola de circ representa una molt bona iniciativa per protegir infants i joves dels molts perills a què estan exposats en aquest país. La coincidència de l'estada amb l'eclipsi durant la lluna plena mentre en un temple els monjos budistes realitzen una cerimònia d'encesa d'espelmes, serà un d'aquells moments que guardarem a la memòria.

Encesa d'espelmes durant l'eclipsi de lluna plena

Ballarines del circ Phare Ponleu Selpak

Llac Tonle Sap

De camí a Phnom Penh parem a Krakor pe fer un cop d'ull al poble flotant de Kompong Luong, a la riba del Tonlé Sap. Aquest llac, el més gran del sud-est asiàtic i connectat pel riu Sap amb el gran Mekong, és de vital importància per les poblacions que hi ha a les seves ribes, ja que les seves riques aigües fertilitzen els camps de cultiu d'arròs i sobretot produeixen quantitats ingents de peix. La superfície del llac varia considerablement al llarg de l'any a causa d'un curiós fenomen. Durant l'època monsònica es produeix un reflux de les aigües del Mekong cap al llac degut al gran cabal d'aigua que baixa. Sense el llac, segurament tampoc hagués existit Angkor.


Poble flotant de Kompong Luong

Kompong Luong és un poble flotant i mòbil; els seus habitants practiquen un nomadisme fluvial, desplaçant barques habitatges segons quin sigui el nivell del llac. Una part important de la població la formen refugiats vietnamites i com qualsevol poble disposa d'escola, pagoda, església, magatzems, botigues diverses, bar i fins i tot una granja de cocodrils. Tot és mòbil i desplaçable i l'única forma de visitar-lo és amb una barca que et passegi pels seus carrers aquàtics.

Pesca tradicional al llac Tonle Sap

Phnom Penh

L'habitual trepa de conductors de tuk-tuks, àvida de turistes despistats, ens obsequia amb la tradicional benvinguda a qualsevol gran ciutat del sud del continent.
- Hello, Sir!! You need tuk-tuk? Ten dollar, my friend!! (Per un trajecte que en val tres i pel qual n'acabem pagant sis).

Omplint el dipòsit amb fanta de dubtosa qualitat

No triguem a adonar-nos que la capital cambotjana no té res a veure amb la de Laos. Els carrers i avingudes són un caos de cotxes i sobretot milers de motos sorolloses. Aquí impera la llei del més fort i creuar l'asfalt és una autèntica proesa. La tàctica és fer-ho al costat d'un local i mai córrer, s'ha de fer a poc a poc per tal que els conductors i motoristes vagin veient les teves intencions. Els que també són uns professionals de la seva feina són els carteristes. Les mesures a adoptar perquè no t'estirin la bossa o la càmera, mentre camines o circules amb tuk-tuk, han de ser màximes. No costa sentir-se vigilat per algú que està pendent del que portes a sobre...

La confluència dels rius Tonle Sap i Mekong a Phnom Penh

Els camps de la mort de Choeung Ek als afores de la ciutat i l'escola convertida en presó de Tuol Sleng, més coneguda com a S-21, són dues visites obligades per conèixer el genocidi del poble cambotjà sota el règim dels Khmers Rojos i el seu líder Pol Pot. Els arbres que hi ha i els ocells cantant poden crear una falsa sensació de pau. Res més lluny de la realitat. Ambdues visites són el testimoni del viatge d'anada i tornada dels cambotjans a l'infern, empesos per una banda de psicòpates criminals i assassins, liderats per un fanàtic que va substituir Cambotja per una trasbalsada visió d'una societat comunista pura. Tot en nom d'una falsa causa.

Coneixent la tradició corrupta del país i el canvi d'ideologia comunista per la capitalista que han adoptat alguns antics Khmers rojos, em pregunto a la butxaca de qui deuen anar a parar els beneficis de la gestió d'ambdós memorials...

Presó de Tuol Sleng

Els deu dòlars de l'entrada al Palau Reial i a la Pagoda Platejada són una inversió totalment prescindible.

No és la visió del passat el que més pertorba l'ànima a Phnom Penh. Es fa molt sospitosa l'elevada presència d'homes occidentals, en grups, de dos en dos o sols. Tampoc quadra gens la presència constant de "famílies" mixtes, formades sempre per un home occidental i acompanyat d'una dona cambotjana amb fills menors. Una cerca ràpida per internet ho confirma. Un altre mena de depravat campa avui dia per la ciutat, buscant sexe fàcil i barat o infants per abusar... La pobresa, la corrupció, la manca de lleis i d'escrúpols dels protagonistes en són el caldo de cultiu.

Gremi de l'ofici més antic del món

Kampong Cham

Baixant de Laos havíem passat per alt Kampong Cham. A només tres horetes de Phnom Penh i els seus excessos, no dubtem a anar-hi per passar un parell de dies agradables i gaudir de l'ambient rural dels voltants. El curiós i llarg pont de bambú és una de les atraccions principals i uneix la ciutat amb una illa al mig del Mekong.

Tornem a Phnom Penh amb el temps just de pujar a una barca i continuar camí cap al Delta del Mekong al Vietnam, la darrera etapa del viatge.

Pont de bambú a Kampong Cham

Vida rural als voltants de Kampong Cham

dijous, 18 de gener de 2018

Mekong: Laos (2)

                                                   Huay Xai, amb el Mekong al fons

 Huay Chai i Luang Namtha

Creuem amb bus el Friendship Bridge, pont omnipresent entre aquells països que utilitzen un riu per marcar una frontera, en aquest cas el mític i poderós Mekong entre Tailàndia i Laos. Els tràmits d'obtenció del visat laosià a l'arribada són força ràpids i àgils i ens l'estampen al passaport sense cap problema, previ pagament de 35 dòlars americans.

Huay Xai és la primera impressió que es té de Laos i no és per llençar coets, però diuen que la cosa millora.

Ens desviem una mica del curs del Mekong per anar fins a la vall de Luang Namtha i de passada ficar-nos dins una petita borrasca que amb una pluja fina però emprenyadora i temperatures més fresques del que imaginàvem trobar al tròpic, ens farà la guitza uns dies. A Luang Namtha gaudim d'aquesta bonica vall fent algunes caminades per les frondosa i densa jungla del parc nacional de Nam Ha i visitant alguns poblats dels diversos grups ètnics que composen aquesta part del territori laosià.

                                                   Mr Ket, un bon guia per la jungla

                                                  El Mekong a Luang Prabang

Luang Prabang

Després d'un parell de dies baixant pel riu Mekong enmig de paisatges impressionats i de llegenda arribem a Luang Prabang. Situada en una petita península a la confluència dels rius Mekong i Nam Khan i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 1995, Luang Prabang es ven a les guies turístiques com un recés místic i espiritual. Aparentment és així pels seus innombrables Wats (temples), la destacada colònia de monjos vestits amb túniques de color safrà que hi viuen o per les mansions amb aire colonial d'Indoxina escampades pel seu casc antic.
Ben d'hora de matinada, llargues files de monjos descalços realitzen el Binthabat a la llarga avinguda Sakkarin. Aquesta tradició budista, present a tot el sud-est asiàtic, consisteix a recórrer els carrers per demanar caritat en forma d'aliment que els fidels els ofereixen i dipositen als bols que cada monjo porta i que serà l'únic àpat del dia que faran.

                                                   Monjos practicant el Binthabat

Malauradament l'ambient místic fa temps que ha desaparegut. Multituds de turistes d'arreu, però majoritàriament sud-coreans i amb actituds gens respectuoses, envaeixen cada dia l'espai dels monjos, convertint la cerimònia en un espectacle de circ i carregant-se tot el misticisme que devia tenir temps enrere. És evident però, que als operadors turístics majoritaris i als que viuen del negoci ja els està bé tot plegat i tan els fa que la ciutat esdevingui un parc temàtic (en aquest cas dedicat al budisme) i que com ha passat en altres llocs del món (Venècia i Barcelona, només per posar dos exemples) el turisme de masses acabi arraconant i fent fora la població local per la pujada de preus de l'habitatge.
                                                                                              
                                                   Turistes poc respectuosos

Per desconnectar una mica de l'ambient urbà i de tanta massificació turística, sortim de Luang Prabang per anar a visitar durant un parell de dies un centre de recuperació d'elefants. Tradicionalment s'ha dit que Laos és la terra del milió d'elefants. Avui dia escassament en queden 800, aproximadament la meitat d'ells en captivitat. La finalitat del centre que visitem és donar una jubilació tranquil·la a aquests majestuosos animals, després d'una vida de treball i esforç en benefici dels seus propietaris.

                                                   Centre de recuperació d'elefants

Vang Vieng

De camí cap al sud fem una parada d'un parell de dies a Vang Vieng per explorar algunes de les moltes coves que hi ha pels seus voltants i gaudir del seu esbalaïdor entorn, en paraules de l'escriptor britànic Norman Lewis. Per les activitats d'aventura que s'hi poden practicar de dia i pel seu ambient de festa nocturna i turisme barat, Vang Vieng és una barreja entre Sort i Lloret de Mar. No fa gaires anys era parada obligatòria dels gap-year kids per emborratxar-se i drogar-se per pocs diners. La cosa havia arribat a tals extrems, que l'any 2011 almenys 25 joves occidentals van perdre-hi la vida amb infarts o amb caigudes i ofegaments practicant activitats de risc sota els efectes de les drogues i l'alcohol. Pressionades per algun govern occidental i a cop de decret i prohibicions, l'aposta de les autoritats locals és enfocar-ho cap a un turisme més disposat a gaudir de l'entorn i no tant dels locals de festa i disbauxa diària.


                                                   Paisatges fabulosos a Vang Vieng

Vientiane

Ens retrobem amb el Mekong a la tranquil·la i calmada Vientiane , la capital administrativa i econòmica del país. Ciutat de disseny modern i molt diferent a la resta de grans i caòtiques ciutats del sud d'Àsia, el seu passat colonial francès és fa palès en els cartells indicadors dels carrers o en forma d'entrepà de baguet. La seva vida transcorre sense presses a la riba del Mekong, sobretot a la sortida i la posta del sol, quan l'astre rei és una bola de foc perfecte sobre la línia de l'horitzó i s'imposarà o donarà pas a una agradable fresca nocturna depenent del moment del dia en què ens trobem.

                                                  Vientiane

A principis de l'any 1950 Norman Lewis, en un viatge per una Indoxina a les acaballes del domini colonial francès i just abans d'entrar a les convulsions i conflictes bèl·lics que la van arrasar posteriorment, escrivia a un dragón latente que “l'encant de Vientiane estriba en la vida i les costums de la seva gent. A menys que un sigui aficionat a l'arquitectura de pagodes, poca cosa més hi ha per veure”. Avui dia també són poques són les atraccions a visitar a Vientiane. Molt recomanable és la visit al COPE (Cooperative Orthoic & Prosthetic Enterprise), un centre dedicat a subministrar cames ortopèdiques, sistemes d'ajuda per caminar o cadires de rodes a la multitud d'amputats que hi ha pel país a causa de les bombes que van quedar per explotar, dels milions de tones que van ser llançades durant la guerra secreta que els nord-americans van protagonitzar a Laos de forma paral·lela a la del Vietnam. Diuen les estadístiques que a Laos s'hi van llençar més bombes que durant tota la II Guerra Mundial.

                                                        El COPE (Cooperative Orthoic & Prosthetic Enterprise)


L'altra parell de punts a no passar per alt són el Patuxai i el Pha That Luang. El primer és un enorme arc de triomf dedicat als caiguts a les guerres prerevolucionàries, d'estètica molt dubtosa i construït amb el ciment que als anys 60 els americans havien donat per construir un aeroport. El Pha That Luang, una estupa budista amb aparença de llançadora de coets com l'ha definit algú, és considerat el monument més important de Laos.

                                                        Estupa budista del Pha That Luang

diumenge, 7 de gener de 2018

Mekong, Laos (1)



Comunisme i budisme a Laos

Comunisme i budisme. La República Popular de Laos és un país de majoria budista amb un règim comunista a l'estil xinès, partit únic i una economia lliure de mercat. Tradicionalment la religió ha estat perseguida pel comunisme però actualment la seva pràctica és permesa. 
A Laos, cada matí a la sortida del sol, centenars de monjos budistes en fila realitzen el Binthabat. Aquesta tradició budista consisteix en recòrrer els carrers per demanar caritat en forma d'aliment que els fidels els ofereixen i dipositen a les escudelleres que cada monjo porta.

dilluns, 1 de gener de 2018

Sukhothai (Tailàndia)





De camí cap a Laos arribem a Sukhothai, al nord de Tailàndia,  que reuneix les restes arqueològiques de la capital del primer regne de Siam, dels segles XIII al XIV.
El Wat Mahathat és sens dubte el temple més important dels que es troben al recinte històric i el conformen diverses estupes i figures de Buda.
Fora del recinte s'hi troba un altre dels elements arqueològics més destacats, el Wat Si Chum, una inmensa estàtua de 15 metres d'un Buda assegut.

On our way to Laos, we arrive at Sukhothai, north of Thailand, with the archaeological remains of the capital of the first kingdom of Siam, from 13th to 14th centuries.
Wat Mahathat is undoubtedly the most important temple of those found on the historic site and is made up of several Buddha statues and figures.
Outside the site there is another of the most outstanding archaeological elements, Wat Si Chum, an immense 15-meter seated Buddha statue.

dissabte, 30 de desembre de 2017

Bangkok (Tailàndia)




Bangkok de nou, allà on ho vam deixar fa uns mesos.
Bangkok again, where we stopped a few months ago.

dimecres, 26 d’abril de 2017

Alvèrnia



Enclavada al Massís Central francès, drenada pels rius Alier i Dordonya  i dividida entre els departaments d'Alier, Cantal, l'Alt Loira i el Puèi Domat. L'Alvèrnia, regió volcànica francesa plena d'encants naturals, per descobrir entre volcans adormits, frondoses fagedes o impenetrables avetoses, pintoresques poblacions o castells de pel·lícula.




Eclipsada per altres territoris amb més fama; passada de llarg per anar o venir de París; una França més enllà dels Alps i la Bretanya, per citar només un parell de llocs més concorreguts del país veí. Una França profunda i agrícola, de petites explotacions ramaderes. La gran desconeguda i oblidada pel turisme de masses, afortunadament.




Terreny ballonné que farà les delícies de ciclistes de carretera o amb bicicleta tot terreny. Centenars de rutes i caminades per descobrir el terreny al ritme que ens marquin les cames.  Com a mostra, tres rutes per descobrir el terreny d'una forma més pausada:

1- Champs-sur-Tarentaine i el llac de Lastioulle
Ruta amb bicicleta de muntanya de 43 quilòmetres i 1.100 metres de desnivell positiu. Track.

2- Besse et Saint Anastaise i el llac Pavin
Ruta de senderisme de 12 quilòmetres i 327 metres de desnivell positiu. Track.

3- Saint-Etienne-de-Chomeil
Ruta amb bicicleta de muntanya de 37 quilòmetres i 1.125 metres de desnivell positiu. Track.