dilluns, 19 de setembre de 2016

Xerrada a les III Jornades Fotogràfiques de Platja d'Aro


El proper dissabte 1 d'octubre, des de la comoditat de la Masia Bas de Platja d'Aro, la fotografia serà el vehicle per viatjar per diferents indrets del món.                                                                                   
Més informació a: 
http://www.fotoplatjadaro.com/programa/dani-salva/dani-salva-cat                                                                      

El próximo sábado 1 de octubre, des de la comodidad de la Masia Bas de Platja d'Aro, la fotografía será el vehículo para viajar por distintos lugares del mundo. 

Más información en: 
http://www.fotoplatjadaro.com/programa/dani-salva/dani-salva-cat                                                                  

#platjadaro #costabrava #fotografia #photography #platjadaroturisme #jfpa,#fotoplatjadaro

dijous, 25 d’agost de 2016

Perú (i 3)






Santa Cruz
Camins polsos als peus de muntanyes punxegudes i perfectes.
Fills de l'imperi que reneguen de la seva grandesa.
Rius bramants, que es claven com agulles a la pell
després de dures jornades de trekking.
Històries de pishtacos i apus  sota nits infinitament estrellades.

diumenge, 14 d’agost de 2016

Perú (2)









Festes i celebracions del Perú


divendres, 5 d’agost de 2016

Perú (1)

                                   
                                   

Si l'any passat dèiem que el descens des de l'Altiplà andí fins a la costa del Pacífic a l'Equador era colossal, enguany la pujada de Lima a la serralada dels Andes tampoc desmereix l'apelatiu. Amb la diferència que passar del nivell de mar als 3000 metres d'alçada amb poques hores, et garanteix una marejada i una "pàjara" memorables. 




Poc recomanada per gent que pateix del cor la ruta que va de Huancayo a Cuzco, passant per Ayacucho i Abancay. Collades llargues i eternes, carreteres amb pas per un únic vehicle, sovint al límit del precipici i sense protecció. Només apta per viatgers curtits, informa la guia de viatges. El centre de l'Altiplà, territori convuls i violent als anys 80, amb la guerrilla maoista de Sendero Luminoso i l'exèrcit, torturant, violant i massacrant a parts iguals.




Ens assabentem que en alguns pobles de l'Altiplà Central celebren la festa del Yawar, lligant un còndor a l'esquena d'un toro per fer-los lluitar. La resistència dels pobles andins contra l'abús i l'ocupació dels conqueridors espanyols. La busquem per un parell de pobles però ens diuen que la celebració ha estat prohibida. Acabem en una cursa de braus, amb una tancat de troncs improvisat i on l'únic que corre és la cervesa, els aprenents de torero i la gent quan el brau s'escapa.


A la monumental Cuzco encara s'hi pot trobar l'únic membre de la família real inca que els conqueridors espanyols no van massacrar, per treure’n alguna moneda en previsió dels milers de turistes que en el futur havien de passar-hi i fotografiar-se amb ell a canvi d’una propina.




Segurament el final de la història, el de la massacrada indígena, s'hagués escrit exactament igual com va acabar sent. Era evident que quan els sanguinaris conquistadors espanyols, àvids d'or i riqueses van topar amb l'imperi inca, només era qüestió de temps que els primers acabessin aniquilant i sotmetent els inques. Els va facilitar la feina el fet que en aquell moment el Tahuantinsuyo, es trobés inmers en una guerra civil entre Atahualpa per una banda i Huàscar per l'altra, tots dos disputant-se el tron vacant que Huayna Capac havia deixat en morir. La llàstima va ser que, aprofitant la superioritat numèrica inca, la primera sang que es va vessar no fos la dels espanyols i que els Pizarro, Almagro i companyia no acabessin sacrificats a la pedra cerimonial dels magnífics temples inques, que ells mateixos van fer enderrocar en nom de la seva religió, per construir-hi catedrals i esglésies.


Passejant per les ruïnes de mida ciclop de Sacsayhuamán, un s'imagina els inques jugant al tetris amb pedres de tamany descomunal i fent-les encaixar totes.


Machu Pichu o la gallina dels ous d'or que contenen diamants. O així deu ser per les dues companyies privades de tren que hi operen,  cobrant preus abusius per portar turistes fins Aguas Calientes, als peus de les ruïnes. És clar que també s'hi pot arribar caminant, tot seguint el Camí Inca, però abans t'hauràs d'inscriure en una llista d'espera de mig any. 
Quina visió tan diferent, la del MachuPichu actual massificat de turistes, amb la que Hiram Bingham, el seu redescobridor, va tenir quan hi va arribar per primera vegada fa poc més de 100 anys. O la de les magnífiques imatges que el fotògraf Martín Chambi va fer als anys 20 del segle passat.


dimecres, 13 de juliol de 2016

Carros de Foc











CARROS DE FOC

Definició: volta circular al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, unint els 9 refugis que hi ha dins el parc.
Dates: del 3 al 6 de juliol del 2016
Punt d'inici i final: refugi Ernest Mallafré
Etapes: 4
Desnivell acumulat: 9.200 metres
Distància: 55 kms
Punt més elevat: coll de Contraix 2.745 metres
1a etapa: refugi Ernest Mallafré - refugi d'Amitges. Temps total 1 hora i 30 minuts
2a etapa: refugi d'Amitges - refugi Ventosa i Calvell. Temps total 9 hores
3a etapa: refugi Ventosa i Calvell - refugi Josep Mª Blanc. Temps total 12 hores
4a etapa: refugi Josep Mª Blanc - refugi Ernest Mallafré. Temps total 3 hores i 30 minuts

dimecres, 9 de març de 2016

Tràiler Colòmbia i Equador


Aquest divendres 11 de març a les 22 al Teatre el Mundial de la Bisbal d'Empordà.

dimarts, 22 de desembre de 2015

Taller Dar Mari










¡Ya de vuelta! Gracias a todos, Rosa, Cristina, Melchor, Noe, Juan, Félix y Dani por esta semana. Quedan momentos muy emotivos que guardaremos siempre en la memoria...Cuando en lugar de fidelizar clientes, hacemos amigos, es que vamos por la buena vía.
Esperamos haberos contagiado parte de nuestro amor por el Sur de Marruecos al mismo tiempo que todos hemos aprendido sobre fotografía. En el álbum "Viaje fotográfico en Merzouga" tenéis las mejores fotos que hemos seleccionado.
Agradecer a Dani Salvà tanto la excelente labor pedagoga como su total dedicación. Ha sido además de un gran profesor, un miembro más del grupo.
No queremos olvidarnos de quienes dieron lugar a este Proyecto y nos han acogido haciéndonos sentir parte de su familia durante una semana. Moha, Fátima, gracias.
Sólo deciros que si volvéis a pasar por Merzouga, Dar Mari es vuestra casa.
Bislama
Text: Fermí Quero
Fotos: Dani Salvà

dilluns, 28 de setembre de 2015

dilluns, 31 d’agost de 2015

Shuto Orizari al Visa OFF


Des del passat 29 d'agost i fins el 12 de setembre, a Perpinyà es celebra el festival de fotoperiodisme Visa Pour l'Image. Malgrat el nom mal escrit, al Visa OFF, la secció no oficial i paral.lela, hi trobareu exposat el meu treball "Shuto Orizari" al SALON DE COIFFURE RACINE CARRE (adreça 8 Place André Grétry), l'horari és de dimarts a dissabte de 10h del matí a 19h de la tarda.

divendres, 21 d’agost de 2015

Chimborazo








Començàvem a creure que aquesta espina dorsal de drac amb què algú havia comparat l'Avinguda dels Volcans de l'Equador no existia. A Colòmbia no havíem fet l'esforç d'acostar-nos al nevado Ruíz (el d'aquella nena atrapada, amb aigua i fang fins a la barbeta i agonitzant per l'erupció que va fer baixar una allau de fang els anys 80) preveient un empatx volcànic a l'Equador.

Haver seguit un tram de la processó de la Virgen de las Nieves o encendre algun ciri a la parròquia de la Unión no havia servit de gaire. No es veia cap volcà enlloc.



Quatre dies abans d'erupcionar havíem pujat fins a la glacera i dormit als peus del Cotopaxi (5.897m) però sempre es veia tapat. El Tungurahua (5.023m) des de Baños jugava a fet i amagar darrera els núvols. El Altar (5.319m) tampoc es deixava veure. El Sangai (5.300 m) quedava fora del nostre abast. Només els Illiniza (5.24m) es veien una mica, encara que de massa lluny. Primers efectes del Niño per uns; la "nube de ceniza botada" del sempre actiu Tungurahua primer i el Cotopaxi després, segons uns altres; el canvi climàtic per la majoria.

Ens havíem fet a la idea que marxaríem del país sense gaudir plenament de cap volcà, fins que una finestra de bon temps ens ha permès gaudir de l'imponent Chimborazo (6.310m), la muntanya més propera al sol pel seu emplaçament a tocar de la línia de l'ecuador.






Baltazar Ushka, un home menut amb una força inversament proporcional a la seva alçada. Amb 71 anys és l'últim geler del Chimborazo. Amb 15 anys va començar a pujar a la glacera per aprendre l'ofici d'arrencar blocs de gel al gegant per vendre'ls al mercat de Riobamba i conservar el menjar o fer-ne gelats i refrescos. Fins no fa gaire hi pujava amb en Juan i en Gregorio, els seus germans; avui dia ho fa sol, amb l'única companyia dels burros que utilitza per carregar els blocs, de 40 o 50 kgs cada un i que vendrà per uns pocs dòlars.

---------------------------------------------

La caiguda del pàram andí a l'exuberància tropical de la costa pacífica i final del viatge és colossal.